Diari d'abord

Em sento com un porc

petjada senglar SmallRepassant algunes de les barraques de casa Saladelafont vaig veure com lluny, a l'altra banda del torrent, un senglar fugia cames ajudeu-me tot fent una espectacular relliscada pel pedregar acompanyada d'esbufecs porquins. Solidaritzant-me amb la pobra bèstia vaig contestar amb uns sons imitatoris que per a sorpresa meva, van aturar dos segons la seva fugida. L'animal certificà la meva presència i va continuar la marxa farcida de renecs.
Decidit a continuar jo també el meu camí em va interrompre, ara per damunt meu, un garrinet que anava baixant tot fent una cantinela 'mama, és que t'espantes per no res!'. Jo que em quedo paralitzat pensant si darrera seu no vindria la colla de senglars. El garrinet venia decidit cap a mi fent ziga-zagues, i no s'aturà fins a un metre i mig d'on estava jo palplantat i atònit. Estava ben grassonet i el vestit ratllat li accentuava l'esveltesa de fill únic.
-hola!- ara li parlava en humanès.
Dos segons aturat, el raió ara sabia que s'havia equivocat
-hola- vaig repetir, no trobant més paraules que trenquessin el gel d'aquella sobtada intimitat
El llistó girà cúa i fugí corrents en complet silenci, empassant-se tots els comentaris adreçats a la seva mare.
A Sant Llorenç del Munt els senglars ja som família.

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza