Diari d'abord
Maquis i emboscats (13) Un cas sense resoldre 1.2
EL REGISTRE NO.32 DE DEFUNCIONS
A la lletra D del llistat de defuncions de Castellar del Vallès, apareix un altre registre (no. 32), apart del de l'Elio Ziglioli, amb unes característiques idèntiques, que podrien demostrar que la pràctica de la ‘ley de Fugas' per part de la guàrdia civil a Castellar del Vallès, podria haver estat d'allò més habitual. Segons el jutge Vicente Juliana i el secretari Josep Valls i Janer, es tractava d'un home d'uns 40 anys que era mort a conseqüència d'una 'hemorragia traumática' al mateix ‘despoblado de la carretera de Tarrasa' a les onze i trenta minuts del matí del 4 de Juliol del 1949. Segons la fotografia que també s'adjunta al full de registre l'home, que duia un bigotet, semblantment hauria estat mort a trets. Faltaria investigar l'informe forense que fou practicat per Amadeo Casanovas Pobla, i la documentació i objectes que dugués el mort a sobre. Els testimonis de l'acta són els mateixos del cas de l'Elio.
Davant d'una fotografia que evidencia una mort a trets, l'expressió 'hemorragia traumática' suggereix que es van voler amagar les circumstàncies reals de la mort, perquè quan la guàrdia civil tenia topades mortals amb els maquis no tenia cap inconvenient a consignar coses com 'heridas por arma de fuego' i similars.
Davant d'una fotografia que evidencia una mort a trets, l'expressió 'hemorragia traumática' suggereix que es van voler amagar les circumstàncies reals de la mort, perquè quan la guàrdia civil tenia topades mortals amb els maquis no tenia cap inconvenient a consignar coses com 'heridas por arma de fuego' i similars.
ELS POSSIBLES TESTIMONIS
La Montserrat Cot, filla de la llavors masovera d'El Castell, la Lola Argemí, recorda que el seu sogre, Francesc Núñez acompanyat aleshores de la seva sogra Pepeta Ginesta, anaven un dia d'estiu amb el bus de La Vallesana que duia de Sabadell fins a St. Feliu del Racó, aleshores considerat un lloc idoni per refer-se de problemes respiratoris. Quan el bus era a l'alçada dels 'Pedrissos' (actual benzinera BP) es va haver d'aturar perquè hi havia un control de la guàrdia civil, i va ser llavors que un dels ocupants va baixar sobtadament del bus, pistola en mà, i va fugir enmig d'un intens tiroteig. La Montserrat diu que finalment la guàrdia civil el va agafar i que ja aleshores, va ser considerat un fet de maquis.
El que fa pensar que el registre no. 32 d'un 'hombre desconocido' podria tractar-se del mateix cas del bus és que això va passar el 4 de Juliol del 1949, és a dir a l'estiu. Caldria saber si el van agafar viu o mort, i en el primer cas, si li van respectar la vida o no. En qualsevol cas, es tractaria d'un fet de maquis absolutament inèdit. Ens consta pel personal del Registre de Castellar del Vallès, que també han d'existir les autòpsies d'ambdós casos.
De la masoveria de can Sallent ens arriba un relat que especifica que un home pres i interrogat confessà un dipòsit d'armes amagat al campanar de l'abandonat edifici de Sant Esteve de Castellar Vell. No era el primer cop que els habitants de la zona hi trobaven roba i coses allí i que ja es donava per fet que tenien a veure amb els maquis. La comprovació del dipòsit la va haver de fer un mosso de can Sallent, perquè els guàrdies civils no es refiaren de què podien trobar allí dalt. Segons aquesta mateixa versió el maquis hauria estat assassinat entre cal Jan i can Torrella.
Sabem que l'estiu de 1949 va ser especialment calent pel que fa al moviment de la guerrilla urbana en l'àmbit de Barcelona i comarques veïnes. Tirotejos, atracaments i controls en carreteres encapçalats pels grups liderats pel maqui Josep Lluís Facerias obligarien a les forces d'ordre a fer importants desplegaments policials. Tal volta aquesta defunció tingui relació amb algun guerriller o enllaç dels grups d'en Facerias, per bé que també es podria tractar d'un maquis fugitiu provinent d'altres regions espanyoles.
Un altre possible cas que hi podria tenir relació ens l'explicava La Maria Dolors Cos, germana de la Montserrat, i fa referència a un altre maqui que van agafar a can Castellet (semblaria que llavors el mas era deshabitat) i que va estar tancat als sótans de la caserna de Castellar del Vallès perquè aquest mas, enmig del bosc, és dins terme de Castellar.
I per acabar-ho d'adobar, a Castellar encara circulen veus que relaten un altre fet luctuós: un caçador de renom de la vila hauria acabat amb la vida de dues persones que assistien i donaven suport al maquis, just en el moment que aquests es disposaven a lliurar-los menjar. Hom va tenir la impressió que aquest fet marcà tan negativament les relacións de veinatge que, encara avui dia, els possibles testimonis temien confessar allò que sabien. Avui sabem que aquestes dues defuncions corresponen als dos maquis que figuren com a 'desconocidos' al registre de defuncions de Castellar, l'Elio Ziglioli (que comprava pa en el moment de ser detingut) i l'altre, del qual continuem sense saber-ne l'identitat.
Converses amb la Montserrat Cos (20-10-2002) i la Maria Dolors Cos (22-10-2002).
Qualsevol aportació que pugui donar llum a aquests fets, serà benvinguda.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}