Diari d'abord

Si els ocells volen ser ocells

estornellHi ha un dia d'esclat. Apareix un estol d'orenetes en vol rasant i tot són crits d'histèria.  Les cries d'estornell fan bots dins i fora el niu. Les cueretes fan piruetes. Els molt pardals no ho acaben d'entendre. Els coloms desconfien. Els teulats són una festa fins que un d'ells cau. Un dels estornells. Cada any passa el mateix. I cada any penso que els gats aviat faran festa també  i què hi puc fer jo, si no em puc enfilar al seu teulat damunt la Casa del Senyor, sempre tan amunt. Però avui he vist una cosa que ha canviat el decurs rutinari dels esdeveniments. El veïnat també ho ha notat, els coloms han tret el cap. La mare de l'estornell no ho ha donat tot per perdut, i baixant a peu de carrer ha regalat el menut amb una mica de menjar. Fill meu- sigues fort, no perdis l'esperança. I el pobre s'ho ha empassat i no parava de mirar cap amunt i aclofar-se, com si encara fos dins el niu. Així que he pensat que si els ocells voleu ser ocells, avui jo a tu t'he de dur a dalt. M'hi he acostat amb un drap. Uns quants llançaments i aviat l'he tingut. M'he enfilat al meu teulat i he desplegat el drap - veure vídeo -. Només dir-vos que el molt valent s'ha envolat cap el teulat veí en el que deu haver estat el seu primer vol reeixit.
Jo he donat notícia a les agències internacionals d'informació i els teletips ho han transmès a tots els diaris del món que, a correcuita, han canviat les seves portades. Aquest any, no se sap com, el petit estornell ha tornat a la teulada. I els pardals, incrèduls, de seguida han voltat el protagonista per saber com s'ho havia fet, què havia sentit, si ho tornaria a fer, si pagava la pena, si havia tingut sort amb la sobtada calor sahariana de maig que impedia llevar la mandra dels gats, que si tomba que gira. Tot era fer preguntes i més preguntes. Segur que al final del dia, de tant parlar-ne, els oients han acabat pensant que ells també volien ser estornells.


ENLLAÇOS

 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza