Diari d'abord

De cara a barraca (66) barraca del voladís

La barraca no. 394 del Voladís. Pedra a pedra


b394 4retocada smallDurant 4 mesos s'ha anat refent una barraca ben singular a Sant Llorenç Savall: la barraca 394 del Voladís, no gaire lluny de la font del Llogari, al sector del Galí.
A banda de la tapadora, la barraca havia perdut la major part dels contraforts, i la única referència de com devia ser la barraca restava a la part frontal, on es veia clarament una línia de voladís per damunt la llinda.
La barraca té un finestró que mira directament a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, però el que la fa més especial és l'interior, on la pedra està tan ben encaixada que és impossible encabir un full de paper entre les juntes. Els cercles de pedra ondulen com si fossin ones de mar que anessin a espetegar cap a l'entrada d'un port, el finestró i el paisatge de la barraca. L'obra és clarament el treball d'un professional de la pedra seca i per les restes de teules inserides en els paraments, tal volta fos un mestre d'obres.
L'autor de la barraca va triar únicament pedra plana per fer el tancament i com que aquesta més aviat escasseja a la zona, i a més és de poca consistència, el constructor va decidir que cada anell de pedra avançaria molt poc, alentint el tancament i fent que la barraca resultant sigui ben alta. Una precaució que segurament ha fet que la barraca es conservés en bon estat fins els nostres dies.
Que la barraca fos ben alta també vol dir que per tancar la cúpula exterior ha calgut traginar un munt de pedra! Del voladís en amunt aviat ens vam quedar sense una sola pedra dels volts. Pots comptar que amb els anys les pedres devien rodolar fins al torrent.
Com es sol fer en aquests casos, el millor va ser cercar la pedra més amunt d'on es troba la barraca. I així,  pedra a pedra, anar fent.
Quan visiteu qualsevol barraca, us encoratgem a prendre una pedreta i a dipositar-la entre les juntes de la barraca, tant a l'interior com a l'exterior. Cap pedra sobra, totes fan la seva feina. El reble o pedra petita és l'equivalent al ciment de l'obra moderna: a més de pes (un cub ple de reble equival a una pedra grossa) el reble flueix i reomple els forats buits i trava el conjunt. Si una pedra gran vol moure's, un munt de pedra petita en contacte amb altres pedres grans també ho han de fer ... i això ja és més difícil que passi.
 
 
 


{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}