Diari d'abord
Tancament, tancament, tancament!
Una vegada escoltades les opinions sobre el tancament de dues cavitats al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al programa que li ha dedicat l'Això és la Mola! només m'ha vingut al cap una cosa: quina pena que les portes d'accés a les cavitats les hagin hagut de fer uns particulars. Sí senyor. Quina pena perque se suposa que ja existeix un òrgan gestor que té informació més que suficient i prou autonomia per protegir el seu patrimoni. Però per comptes d'això sembla que estan més interessats en esmolar la llei per veure si l'acció de protegir dues cavitats (sí, estem parlant de tan sols 2 cavitats d'entre més de 600 que té el parc) es pot tipificar de delicte en amunt i a veure què diuen els advocats i bla bla bla. Francament, hi ha un abisme entre a. una acció de pur vandalisme i b. situar dues portes de manera informada (i signada!) per a protegir dos elements patrimonials extraordinaris en el context del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. De fet, quan em vaig assabentar que hi havia una porta a la cova del Frontal el primer que vaig pensar (amb escepticisme, tot s'ha de dir) 'a veure si la Diputació ho acompanya'. Però com ja era de témer, no. No ho pensen acompanyar sino més aviat tot el contrari. Per a mi i per a molts que aneu seguint aquesta pàgina, res de nou.
En qualsevol cas situar les portes ha estat una acció que encara que no sigui exquisidament legal, honora les persones que ho han dut a terme per la bona fe que els ha mogut, per l'esforç descomunal que els ha suposat dur-ho a terme, per la generositat de posar-se a la total disposició d'aquells que sol·licitéssin visitar les cavitats, pel risc de ser completament i expressament malinterpretats i sobretot: perque posa les persones i els gestors al seu lloc, especialment a aquells que s'omplen la boca parlant de gestió de patrimoni, de la seva protecció, del coneixement del medi etc, tot allò que omple manuals, arxivadors i titulars però no modifica la realitat, ço és: a Sant Llorenç del Munt l'espoli i la degradació històrica del medi subterrani ha deixat ben poca cosa que valgui la pena subratllar. En aquest sentit, l'acció de protegir les cavitats pren un caràcter reivindicatiu al mateix nivell que el de reclamar que aquesta muntanya esdevingués parc natural i no un centre d'especulació urbanística.
En qualsevol cas situar les portes ha estat una acció que encara que no sigui exquisidament legal, honora les persones que ho han dut a terme per la bona fe que els ha mogut, per l'esforç descomunal que els ha suposat dur-ho a terme, per la generositat de posar-se a la total disposició d'aquells que sol·licitéssin visitar les cavitats, pel risc de ser completament i expressament malinterpretats i sobretot: perque posa les persones i els gestors al seu lloc, especialment a aquells que s'omplen la boca parlant de gestió de patrimoni, de la seva protecció, del coneixement del medi etc, tot allò que omple manuals, arxivadors i titulars però no modifica la realitat, ço és: a Sant Llorenç del Munt l'espoli i la degradació històrica del medi subterrani ha deixat ben poca cosa que valgui la pena subratllar. En aquest sentit, l'acció de protegir les cavitats pren un caràcter reivindicatiu al mateix nivell que el de reclamar que aquesta muntanya esdevingués parc natural i no un centre d'especulació urbanística.
Poder valorar de primera mà aquests esdeveniments i els seus protagonistes sens dubte refermarà algunes conviccions prèvies i modificarà les formes d'actuar a partir d'ara. Altrament seria parlar per parlar.