Diari d'abord
El Mas Gorina i la soca tallada del Roure Llarg
Esperonats per l'interessantíssim relat del Marc Camí al programa no. 8 d'Això és la Mola! dirigit pel Lluís R. Hernández, amb el Quim Solbas ens havíem proposat retrobar la soca d'aquell que hauria estat el verdader Roure Llarg, orígen del topònim de la gran fondalada. Sempre havíem dubtat que el Roure Llarg fos aquell poc lluït roure damunt la roca del Sentinella, i en aquest sentit el testimoni gràfic aportat pel Marc Camí no va deixar-nos cap dubte. La cursa per localitzar la soca va ser curta però molt intensa, perque tot just ens vam haver separat de la pista per trobar el llom carener vam ensopegar amb les restes d'un antigot que, si ens guiem per les restes d'opus spicatum que encara es conserven en un dels enrasats murs i també per les notícies que se'n tenen, podria fer recular els vestigis dins una cronologia alt-medieval (SX-XI).
Tot i que força desdibuixada, la PLANTA de la masia sembla conformada per no menys de 7 petites estances, totes convenientment alineades seguint l'eix est-oest, sent els paraments de la cara nord els que han quedat més mal parats. Els murs oscil·len entre 90 i 45 cm de gruix i en algun punt, dues pedres verticals suggereix un finestró o un calaix, i en un altre, una fila de petites pedres verticals i desgastades sembla suggerir el marxapeus d'una entrada, al vessant sud. Al costat de la paret sud trobem mostres de pedres escairades, i pel costat est el que sembla una pedra fent de muntant per un altre possible accés. Per aquest mateix vessant est precisament es troba un pla que tal volta constituís l'era del mas. Tot plegat no semblaria una gran masia, en consonància amb la migradesa d'una terra que, pel que hem pogut copsar a primera vista, apareix conreuada només a la part alta del carener, trobant-hi escasses feixes i marges, mentres que pels baixants amb prou feines es troba cap mur, amb l'excepció d'una possible bassa desviant l'aigua d'un xaragall contigu. La raó principal és que de baixada pel cantó sud, cap el torrent del Figueret, aviat es troben rocaters erms i penyasegats.
El veí mas de Matarrodona, amb Manresa al fons
Basant-nos en la recopilació sobre masos del terme de Mura feta pel Miquel Ballbè, el nostre suggeriment és que pugui tractar-se del Mas Gorina, del qual en Ballbè trobà que la cita més antiga era de l'any 1348 (p.10), tot i que més endavant torna a fer un llistat de masos desapareguts per ordre d'antiguitat donant en aquesta ocasió una altra data: 1542 (p.122). El mateix autor fa coincidir el lloc del mas Gorina amb l'actual 'corralot' de Matarrodona, per proximitat amb el topònim de la font de la Gorina, bo i afirmant que l'antiga masia fou reconvertida en un corralot que depenia del mas de Matarrodona, asserció que acompanya d'una fotografia amb restes de ceràmica trobades al corralot. Tanmateix a nosaltres ens sembla que el corralot de Matarrodona deu haver estat sempre un tancat per a bestiar i que, per la situació i aspecte general, les ruïnes de la carena de la Fosca són molt més avinents, mantenint a més, la proximitat amb la dita font de la Gorina. Tanmateix tot això són pures especulacions, donat que enlloc hem trobat referències documentals de confinaments amb el dit mas Gorina.
corralot de Matarrodona
Pocs metres més enllà de les ruïnes, al vessant obac del carener (veure CROQUIS), hem pogut localitzar una soca d'uns 1,2m de diàmetre, entapissada de molsa i amb diversos rebrots de roure. Si els meus escassos recursos matemàtìcs* no em fallen, un radi de 60 cm implicaria un perímetre aproximat de 3,70m ... tot un senyor arbre! Per la seva banda en Marc Camí i Garcia ja ha validat la troballa amb aquella soca de la fotografia familiar dels anys setanta.
Per a nosaltres el millor homenatge per aquest desaparegut i venerable roure ha estat retrobar el seu emplaçament exacte, lamentant que no aconseguís escapar de la cobdícia i el menyspreu dels darrers amos de Matarrodona.
la soca del Roure Llarg
* La fòrmula per calcular el perímetre d'una circumferència és 2x3,14xR, sent el valor del radi la meitat del diàmetre mesurat.
Bibliografia
Les cases de pagès. Aportació històrica de Mura. BALLBÈ I BOADA, Miquel. Ajuntament de Mura. Abril 1997. pàgs. 10 & 122.
Les cases de pagès. Aportació històrica de Mura. BALLBÈ I BOADA, Miquel. Ajuntament de Mura. Abril 1997. pàgs. 10 & 122.
Bibli{audio autostart}pavana.mp3{/audio}