Diari d'abord

Modelisme, la vida a petita escala

Fa alguns anys que he reprès aquesta afició per la reproducció en miniatura de la realitat que es coneix amb el nom de 'modelisme' tot i que es sol confondre amb 'modelisme militar', que n'és la branca tradicionalment més extesa.

A casa nostra tenim ben representada aquesta tradició pel miniaturisme en el marc d'allò que s'anomena 'pessebrisme' i que aplega un bon grapat d'associacions arreu del país. A Castellar del Vallès n'hi ha una bona mostra, amb la peculiaritat que cada any plantegen el repte de tractar una temàtica comuna per a tots els pessebres: l'any passat, per exemple, s'havien de representar jocs tradicionals del país i aquest any ho han fet representant algun fenomen atmosfèric. Paga la pena visitar l'exposició de Castellar per poder veure pessebres com aquest, on el fenomen metereològic d'una tormenta del desert està molt ben resolt.

El fet és que he reprès l'afició començant per reproduir la nostra activitat de restauració de les barraques fent un diorama amb el nom de 'pedra seca' , reproduint a escala 1/32 cinc elements constructius relacionats amb la vinya: la barraca de vinya, els marges de pedra seca, una escala margera, un xupet i una carrerada amb pedres. Els materials usats han estat diversos però molts cops ben comuns: escaiola, terra fina de carbonera, pedres, un envàs de margarina per a reproduïr la barraca, fulles de romaní per simular els lliris, làmines d'estany procedent de colls d'ampolla de vi per a fer el xupet, pórexpan d'envasos, un tronc de matoll per l'arbre etc. Elements que he combinat amb d'altres més específics de l'afició com ara olis, pintures acríliques, aigua artificial, gespa per a trens repintada, un plafó imprès amb photoshop etc i figures comercials representant dos excursionistes (Preiser, les figures han estat repintades), dos nens jugant a salta pagès (Andrea) a més d'alguns animalons (Historex i Nemrod). Per acabar de reblar el clau, vaig atrevir-me a modelar a escala dues granotes i una salamandra habitant el vell xupet abandonat, fet que s'inspira en la realitat. Aquest diorama està exposat a la pastisseria Domènec de la Plaça Major de Sant Llorenç Savall i serveix de reclam publicitari de la nostra activitat de restauració (alerta, no és comestible!).

Al meu parer i dins la afició del modelisme, la faceta del diorama potser sigui la més completa: intervenen ambientació, el plantejament d'una situació determinada, una distribució dels elements integrats en l'ambientació i el més important de tot: unes figures que humanitzin l'escena. D'ençà que ho havia deixat, les tècniques (especialment les pictòriques) han evolucionat molt, notòriament les que fan referència al desgast, pols, rovell, taques, ratllades etc fet que ha propiciat l'aparició d'alguns productes específics en aquest terreny, donant un pas més vers el realisme i allunyant la afició del pur col·lecionisme d'objectes 'impoluts'.

Es fa difícil elevar el modelisme fins al punt d'anomenar-lo art: tal volta el motiu caldria trobar-lo en aquesta obsessió pel realisme (de vegades hiper-realisme) que gairebé impregna tota la producció modelística, per bé que alguns membres ben destacats potser sí que podrien rebre el títol d'artistes com és el cas del Marjin Van Gils (fotografia) amb propostes de peces que exploren els límits de l'afició, com Bill Horan a l'hora de modelar ell mateix les figures i crear escenes ben dignes de les millors representacions pictòriques d'escenes de guerra, o el mateix Mig Jiménez transformant un objecte de plàstic fent de tal manera que sembli metall pesant o l'Adam Wilder traslladant tècniques pictòriques com la modulació del color a models 3D.

En el terreny dels models un altre canvi important són la implantació dels kits de millora a base de fotogravats que permeten superar les barreres que imposava la injecció tradicional del plàstic a l'hora de representar els més petits detalls. D'aquesta manera un model que suposava muntar posem pel cas 40 peces, actualment pot veure fàcilment doblat el nombre l'elements: això vol dir més hores per resoldre el trencaclosques.

La afició, com tantes altres aficions, ha vist incrementada la seva difusió per Internet on es poden seguir els processos pas a pas dels autors a mida que progressa el seu treball. Cadascú amb les seves tècniques i preferències. Per bé que cada cop augmenten més els treballs de temàtica civil i de fantasia, el terreny militar continua sent el cavall de batalla de les millors firmes modelístiques. El mateix passa amb els diorames, on hom troba massa sovint escenes de simple exhibició de maquinària militar sense cap càrrega emocional pel que fa als fets de guerra: no s'hi representa acció i manta vegades no s'hi troba representada la mort, dos elements cabdals que expliquen la finalitat de qualsevol guerra i dels seus artefactes. Tal volta per això, potser hom associa els modelistes com a persones 'para-militars': el seu interès per la història i de la representació de la realitat no sembla anar gaire més enllà de la seva fascinació per la maquinària de guerra, sense que sembli importar-los massa la representació de les conseqüències ben reals que l'ús d'aquests artefactes va implicar. Tanmateix cada cop són més els modelistes com Vladimir Demchenko que fent bandera de la seva dèria pel realisme, també afronten el repte de representar la guerra com el que verdaderament ha estat sempre: una catàstrofe.

{audio autostart}rossinyol.mp3{/audio}