Diari d'abord

La refrescant Balma de la Guillotera

balma de la guillotera smallLa Balma de la Guillotera és un impressionant salt d'aigua que fa el torrent dels Codolosos en el seu pas per La Vila, dins el terme de Mura. Partint de cal Miqueló cal seguir fil per randa la llera del torrent dels Codolosos fins a trobar el saltant d'aigua. Pel camí es fan evidents els murs de vinya a tocar de la torrentera, aixi com les espectaculars concentracions de figueres que a l'estiu alliberen el seu perfum ancestral, traspuat per generacions de pagesos que el consideraven un bé de déu arreu on es trobessin. El salt d'aigua forma un circ de parets rocoses inserides en potents nivells de sorrenca que desafien la gravetat i es resisteixen a caure formant un abalmament semicircular. En el punt més profund de la balma i gairebé a la vertical del saltant del torrent dels Codolosos es distingeix el que creiem que és un fons d'un petit forn de calç, avui gairebé colmatat per les aportacions de sediment del propi torrent, un cas similar al forn que hi havia a la Balma de la Calç (Puigdoure, Mura). Es pot resseguir tot el seu perímetre format per pedres, fins i tot es pot esbrinar l'emplaçament de l'entrada. Els que hi devien treballar hi devien tenir un petit recer sota el gran bloc que es troba al bell mig del cercle, on encara són visibles les restes d'un parament. Més recentment algú hi ha fet foc. No es pot descartar que tal i com apunta en Ll. Hernàndez, fos un punt de recollida d'aigua, un dipòsit d'aigua tal volta destinat a servir al vinyataires que amb les seves feixes envoltaven tot el torrent, o bé per servir al viver que hi havia a sobre i del qual actualment només en queden uns paraments. De totes formes no devia resultar gens pràctic traginar l'aigua i enfilar-se per les monumentals feixes. Els rabassaires solien fer petites preses d'aigua en els mateixos xaragalls i torrents que delimitaven el seu tros, que tant servien per abeurar els animals de càrrega com per ensulfatar la vinya.
I per descomptat no feu cas dels dibuixets que algun passarell pocasolta ha esgrafiat per les parets de la balma, fent veure que igualava les virtuts d'algun pintor prehistòric. Tan sols demostren que està a anys llums de saber pintar res i que roman en la prehistòria del civisme; un que es més ruc que el preciós ruc que tenen a cal Miqueló.
I pels amants de la botànica, podran trobar el que creiem que és un salze blanc *, situal al bell mig del cercle de la fondalada de la balma de la Guillotera, un espai humit i ombrívol on a més del solitari salze blanc tan sols alzines i una gran figuera hi han pogut trobar recer.


* Si trobeu que anem errats amb la identificació d'aquesta espècie, no dubteu a fer-nos-ho saber.









{audio autostart}riuripoll.mp3{/audio}


Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza