Diari d'abord

De cara a Barraca (57) Barraca dels Cavalls

 
De cara a Barraca (57)          Cavalcant amb els cavalls

 

Mica en mica, el vessant de la Carena de Ricó va recuperant la memòria dels temps de la vinya. Aquest cop i novament en solitari es va refer la barraca de vinya dels Cavalls (237), prop del Club d'hípica i de la casa de La Roca, a la Vall d'Horta. Era una barraca assenyalada als mapes dels anys 50/60 d'en Jesus Ballestar, i aleshores ja figurava que estava en ruïnes. La causa potser cal trobar-la en la vegetació: la barraca es trobava voltada de romanins i durant les tasques de desempedregament es van trobar les arrels del pi lliscant cap a la barraca, així com una arrel de càdec furgant els paraments.
Tal i com passava amb la barraca 106, les dimensions modestes de la barraca feien pensar que era un tasca que es podia intentar de fer en solitari. I així va ser a excepció de la llinda, que va requerir de l'ajut de dos companys barracaires de la colla. En els temps de la vinya sabem que els bous, els matxos i els cavalls servien per traginar pedra d'un lloc a l'altre, però tot i la proximitat amb els cavalls, aquest cop no van ser d'utilitat pràctica.

b237 26-3-13 small


Gairebé tota la pedra caiguda es conservava dins de la barraca. No obstant això, el Maximiliano i el Joan del Club d'hípica La Roca em van deixar un carretó per poder traginar la tapadora d'un tros lluny. Com element distintiu aquest cop es va muntar un finestró damunt la llinda, característica que es troba en algunes barraques de Sant Llorenç i que no és purament ornamental: el finestró desplaça la força del pes cap a les vores de la llinda evitant en bona part el risc de trencament pel bell mig de la jàssera*.També s'han disposat pedrissos a l'exterior de la barraca i un a l'interior. També s'ha conservat la fresquera pel càntir, que ja venia de sèrie. En tres pedres es van trobar les traces de barrinada, prova abundosa que demostra l'ús generalitzat de dinamita per a proveïment de pedra. Per acabar la barraca es va trigar dos mesos, en unes 12 sessions de dues/tres hores cadascuna.
Tot plegat no vaig estar sol tot aquest temps, sinó en companyia de la dotzena de cavalls que són a tocar de la construcció i que en un parell de dies ja es van acostumar a la meva presència. I sort n'hi va haver: no les tenia pas totes el primer dia que, neguitós, l'animal anava d'una banda a l'altra de la cinta elèctrificada. A mi em fan respecte aquests animals. Recordo que en temps de servei militar, les mules se'n duien la pitjor fama però el cert és que els accidents a les quadres van ser tots de part dels cavalls. Potser van passar per un excés de confiança o bé perquè hom a idealitzat massa aquests animals? Jo sempre vaig pensar que si anaven maldades amb els cavalls, aniria de cap a la barraca, com en una trinxera en temps de guerra!

Acabada la barraca es va fer la tradicional inauguració i el lliurament de les claus a la persona encarregada de vetllar-la . Us convidem a visitar la barraca** i, de passada admirar els cavalls de ben aprop.

b237 aproximaci filades 28-10-12 small

 

 

 

*Nom amb el que també es coneix la llinda a Sant Llorenç Savall.

 
** Recordeu de no pujar de peus per la volta en qualsevol d'aquestes barraques de vinya. Tot i que són resistents, la pedra no té garantia certificada del seu fabricant i d'haver-ne tingut mai, passats cent cinquanta anys ja ha d'estar molt caducada!




ENLLAÇOS

 



Aquesta barraca forma part de les opcions de l'itinerari no.7 MENJAPEDRES




{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza