Diari d'abord
El Trial de Neteja, una nova modalitat erosiva?
La veritat és que fins la data els arguments per anar a fer trial il·legal per Sant Llorenç són de pura pena. I un dels més penosos és el que vol argumentar que 'passant la moto' fan neteja del bosc i dels camins: un servei que es vol fer passar com una deferència als serveis d'extinció i també als excursionistes que es veu que ara són les persones més contaminants del planeta: tots els excursionistes, tots sense excepcions, ara es veu que som uns 'pixapins' que a més de deixar la muntanya feta un fàstic fem malbé els camins perquè...es perden per culpa nostra!! Guaita tu si en poden arribar a ser de dolents amb la natura els excursionistes, que fins i tot es perden les pistes i els camins pels quals passem! I encara pitjor: a sobre no els volem recuperar i per això no hi volem deixar fer trial al parc! I ara, on s'és vist això!
D'altra banda els pobres jardiners i boscaters ja poden anar canviant de feina: perque ara ja no hi ha res com passar la moto per polir places, patis i jardins, tallar els arbres caiguts a dentellades de pneumàtic i no parlem de la neteja de piscines, que abans es feia amb al salabret i paciència i en canvi avui es pot fer amb una moto d'aigua i t'ho acabes en un moment. Si a més a més t'ho vénen a fer il·legalment uns indocumentats, tot l'IVA i tot això que t'estalvies! Estar en contra d'aquests avantatges és propi d'integristes de la natura, talibans barbuts, escaladors i pixapins.
En canvi el món del motor és el més respectuós amb el medi natural, molt per sobre dels motxillaires, i tant! Mireu sinó els vorals d'autopistes i carreteres on mai no hi passa cap pixapí d'aquests: allà la merda no la treuen a motxil·les...la treuen a camions! Però com que hi passes ràpid, ni ho veus ni t'acaba important. No tens temps.
Al respecte em veig fins i tot capacitat per enunciar una primera equació mediambiental: com més ràpid vas, menys temps pels remordiments. Si vas a 200km/h l'acte de llençar una ampolla de plàstic per la finestra pot veure reduït el remordiment...un 200%!! Una relació inversament proporcional a la velocitat de l'infractor. Si un lladre robés a velocitats pròximes a la velocitat de la llum, plas! gairebé tornaria invisible el delicte i els seus efectes. Miraculós!
El sr. Martí i Boada diu que l'erosió de les motos de trial és baixa/mitja...home, aquí hi deu faltar alguna cosa, no? què vol dir baixa/mitja? que és baixa/mitja respecte l'escala de Richter d'un terratrèmol, del pas d'una retroexcavadora, d'un incendi, respecte l'ús de dinamita, d'un bombardeig amb napalm...? Si el sr. Martí Boada fos un pèl menys mediàtic (política i socialment acceptable) i caminés una mica més, posem que fins a un circuit de trial, s'adonaria ràpidament dels efectes a curt i llarg termini, quelcom que no es pot comparar amb el pas dels excursionistes que, pel que ja s'ha dit, no és suficient ni per conservar el traçat dels camins.
Tots erosionem (compte aquí, no confondre erosionar amb 'netejar'), tant els que anem a peu com els que van en moto. La relació del trepig d'un peu i el de dos pneumàtics se situa a anys llum l'un de l'altre. És quelcom que hom ha pogut experimentar sobre el terreny eocènic de Sant Llorenç del Munt, i ben recentment: el sol pas d'aquelles deu motos pel coll de Boix va deixar ben marcats el nom del fabricant dels pneumàtics i còdols arrencats de la roca mare. D'una sola passada amb només deu motos! Roca mare, mare roca. No vull ni pensar què passaria amb els antics camins empedrats, sí, aquests que s'estant restaurant amb els diners de tots.
I ja no entro en l'escala de soroll per comparar el soroll d'una passa i el soroll d'un motor de trial. Potser el sr. Martí Boada també ens diria que el soroll d'una moto de trial és d'intensitat baixa/mitja...sí però, respecte d'una turbina d'avió o d'una explosió de gas?
D'altra banda els pobres jardiners i boscaters ja poden anar canviant de feina: perque ara ja no hi ha res com passar la moto per polir places, patis i jardins, tallar els arbres caiguts a dentellades de pneumàtic i no parlem de la neteja de piscines, que abans es feia amb al salabret i paciència i en canvi avui es pot fer amb una moto d'aigua i t'ho acabes en un moment. Si a més a més t'ho vénen a fer il·legalment uns indocumentats, tot l'IVA i tot això que t'estalvies! Estar en contra d'aquests avantatges és propi d'integristes de la natura, talibans barbuts, escaladors i pixapins.
En canvi el món del motor és el més respectuós amb el medi natural, molt per sobre dels motxillaires, i tant! Mireu sinó els vorals d'autopistes i carreteres on mai no hi passa cap pixapí d'aquests: allà la merda no la treuen a motxil·les...la treuen a camions! Però com que hi passes ràpid, ni ho veus ni t'acaba important. No tens temps.
Al respecte em veig fins i tot capacitat per enunciar una primera equació mediambiental: com més ràpid vas, menys temps pels remordiments. Si vas a 200km/h l'acte de llençar una ampolla de plàstic per la finestra pot veure reduït el remordiment...un 200%!! Una relació inversament proporcional a la velocitat de l'infractor. Si un lladre robés a velocitats pròximes a la velocitat de la llum, plas! gairebé tornaria invisible el delicte i els seus efectes. Miraculós!
El sr. Martí i Boada diu que l'erosió de les motos de trial és baixa/mitja...home, aquí hi deu faltar alguna cosa, no? què vol dir baixa/mitja? que és baixa/mitja respecte l'escala de Richter d'un terratrèmol, del pas d'una retroexcavadora, d'un incendi, respecte l'ús de dinamita, d'un bombardeig amb napalm...? Si el sr. Martí Boada fos un pèl menys mediàtic (política i socialment acceptable) i caminés una mica més, posem que fins a un circuit de trial, s'adonaria ràpidament dels efectes a curt i llarg termini, quelcom que no es pot comparar amb el pas dels excursionistes que, pel que ja s'ha dit, no és suficient ni per conservar el traçat dels camins.
Tots erosionem (compte aquí, no confondre erosionar amb 'netejar'), tant els que anem a peu com els que van en moto. La relació del trepig d'un peu i el de dos pneumàtics se situa a anys llum l'un de l'altre. És quelcom que hom ha pogut experimentar sobre el terreny eocènic de Sant Llorenç del Munt, i ben recentment: el sol pas d'aquelles deu motos pel coll de Boix va deixar ben marcats el nom del fabricant dels pneumàtics i còdols arrencats de la roca mare. D'una sola passada amb només deu motos! Roca mare, mare roca. No vull ni pensar què passaria amb els antics camins empedrats, sí, aquests que s'estant restaurant amb els diners de tots.
I ja no entro en l'escala de soroll per comparar el soroll d'una passa i el soroll d'un motor de trial. Potser el sr. Martí Boada també ens diria que el soroll d'una moto de trial és d'intensitat baixa/mitja...sí però, respecte d'una turbina d'avió o d'una explosió de gas?
Al Parc Natural el que s'ha de fer és neteja del trial.