Diari d'abord
De cara a Barraca (55) Barraca de la font de la Sala
De cara a Barraca (55) Restauració a Saladelafont
A mitjan segle XIX consta que la propietat llorençana de Saladelafont era majoritàriament bosc, gairebé 10 quarteres de vinya per 113 quarteres de bosc, 24 de conreus i 43 d'erms. Actualment tenim censades cinc barraques dins la propietat, fet que casa amb els documents històrics. Tal i com ja havíem explicat en un altre article d'aquesta mateixa secció, la barraca 315 havia resistit l'embat del foc de 2003 (fotografia), però pocs mesos més tard la petita construcció es va enrunar. I aquest estiu passat, alguns membres del Grup Ballestar de Pedra Seca vam fer-hi cap. Basant-nos en la fotografia que teníem de la barraca sencera, vam refer-la de nou sense cap parament frontal. Per sorpresa nostra, no vam haver de menester més pedra que la que hi havia! I com ja sol ser habitual, vam coronar la coberta amb cendres, terra i lliris (clicar damunt fotografia). És una barraca molt petita, amb prou feines té cabuda per a dues persones. Però la seva situació encimbellada, adosada a un promontori rocós i prop del Castell de Pera, la feien una digna candidata a ser restaurada així que vam tenir el permís del propietari. A banda d'aquesta situació en un carener, situació que ha deixat molts poques barraques d'empeus, també crida l'atenció el terreny abrupte a banda i banda: es poden seguir amb la vista diverses rengleres de marges pel costat est. Ara bé, seguir els marges a peu és tot una altre afer: s'han de superar ressalts força verticals, prova que el parcer d'aquesta vinya havia de ser molt sofert i grimpaire. Un altre aspecte a ressaltar són els rastres de mur que ressegueix longitudinalment aquest magre carener: la propietat de Saladelafont hi limita amb la d'Agramunt, de la Vall d'Horta. Cal pensar que aquest mur tenia la funcionalitat de separar ambdues propietats, probablement abans d'usar les fites actuals.
PD- Agraïm al Josep Saladelafont, l'obsequi de mèl dels abellars que són dins la seva propietat. És un detall que sempre endolceix la dura existència del barracaire!
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}