Diari d'abord
Arbres Singulars (7) L'alzina de la Morella 1.0
Arbres Singulars (7) l'Alzina de la Morella
Formosa alzina de 2,11 metres de perímetre (a 1m de terra) que creix arran de la llera
del torrent del Daví
, metres amunt de l'abandonada font del Daví. En indrets similars a aquest, en cingleres penjades i en saltants inexpugnables de canals i torrents van sobreviure bona part de les alzines i roures que han permès la regeneració d'aquest habitants seculars de Sant Llorenç del Munt. I també perquè la tala i el carboneig a Catalunya no va seguir el mateix patró que a bona part de la península. A Catalunya es deixaven peus sense tallar seguint unes determinades proporcions que variaven d'un lloc a l'altre. A molts indrets de la resta de la península la tala era tant intensiva que probablement per això avui dia la proporció d'árees boscoses és ben diferent, tot i el creixement demogràfic i la major industrialització de Catalunya.
, metres amunt de l'abandonada font del Daví. En indrets similars a aquest, en cingleres penjades i en saltants inexpugnables de canals i torrents van sobreviure bona part de les alzines i roures que han permès la regeneració d'aquest habitants seculars de Sant Llorenç del Munt. I també perquè la tala i el carboneig a Catalunya no va seguir el mateix patró que a bona part de la península. A Catalunya es deixaven peus sense tallar seguint unes determinades proporcions que variaven d'un lloc a l'altre. A molts indrets de la resta de la península la tala era tant intensiva que probablement per això avui dia la proporció d'árees boscoses és ben diferent, tot i el creixement demogràfic i la major industrialització de Catalunya.
Per poder visitar aquest arbre singular, amb el Quim Solbas hem tornat a obrir i senyalitzar un camí que sol desaparèixer dels mapes i de la realitat: el camí que enllaça la font del Daví amb la Cadireta (veure CROQUIS). Aquest camí permet enllaçar amb el camí que puja per la canal Fonda, rere el turó de les Nou Cabres* o bé pujar a la Morella passant per les Fibles del Daví, lloc per on en època de fortes pluges, l'aigua surt a pressió per una cavitat penjada a la cinglera, formant una cascada que desguassa al torrent de la Morella.
Us convidem a fer i mantenir aquest camí, bo i visitant dos punts enigmàtics que esperem pogueu resoldre: un és un forn (?) de la Cadireta i la barraca (?) de la Cadireta. El 'forn' és una petita construcció en pedra seca, amb un tancament en cremallera de l'obertura que dona accés a una concavitat natural de la roca. Una de les pedres emprades en la construcció presenta la marca d'una barrinada. Desconeixem la funció d'aquesta obra rural. L'altre element són el munt de rocs que hi ha (anys enrere n'hi havia més) al collet que forma el turó de la Cadireta amb la cinglera dels Òbits. Per l'amuntegament, les pedres podrien correspondre a una barraca de pastor, de carboner o similar. O potser pertanyien a l'oblidat mas Rònec de La Cadireta.
Us convidem a fer i mantenir aquest camí, bo i visitant dos punts enigmàtics que esperem pogueu resoldre: un és un forn (?) de la Cadireta i la barraca (?) de la Cadireta. El 'forn' és una petita construcció en pedra seca, amb un tancament en cremallera de l'obertura que dona accés a una concavitat natural de la roca. Una de les pedres emprades en la construcció presenta la marca d'una barrinada. Desconeixem la funció d'aquesta obra rural. L'altre element són el munt de rocs que hi ha (anys enrere n'hi havia més) al collet que forma el turó de la Cadireta amb la cinglera dels Òbits. Per l'amuntegament, les pedres podrien correspondre a una barraca de pastor, de carboner o similar. O potser pertanyien a l'oblidat mas Rònec de La Cadireta.
* El topònim del turó de les Nou Cabres és recent en la història de Sant Llorenç del Munt. Tal i com relata en Ferrando i Roig, el bateig del inconfusible turó és de principis del segle XX quan al cim hi pasturaven unes cabres de misteriosa procedència i també un bon grapat d'alzines ufanoses que no havien tastat el fil de cap destral. En plena febre del carboneig, sembla que cabres i alzines foren destronades del cim per uns llorençans intrèpids, precursors en algunes tècniques rudimentàries d'escalada.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}