Diari d'abord

Espeleopringuer 1a Edició 2012

vista superior smallHa nascut una nova cavitat a la serra de l'Obac: la cova de la Savina Penjada. Després d'una observació feta l'agost de 2011 i confirmada mesos més tard, es decideix dedicar una sortida d'Espeleopringuer per anar a trobar una esquerda que insinua dues possibles boques amagades per la vegetació. La data fatídica és el 13 de maig de 2012, i el lloc és a les proximitats de Matarrodona. Per arribar a la cova cal despenjar-se uns 12 metres de cinglera. El primer en fer la maniobra és l'Eduard Badiella que tot seguit s'adona que el primer forat és això: un forat d'uns dos metres de profunditat. Mentre es dirigeix a la segona boca, amagada per una gegantina savina, en Ramon Suades inicia el descens. En Quico Tàpias, en Quim Solbas i un servidor deixem la nostra posició a peu de cingle des d'on hem assegurat la trajectòria del descens, per arribar-nos al lloc tan aviat sentim la veu de l'Eduard confirmant que es tracta d'una cova i que a dins 'hi ha formacions actives'.  Quan arribem a lloc guiats per la Montserrat Mañosa, tant l'Eduard com el Ramon ja han tornat: abaix ja hi ha el Jordi Navarro i el Tomàs Roy, intentant forçar un pas per assolir una galeria de 3,70m que sembla desembocar en una saleta més àmplia. Demanen de baixar la MkI (màquina customitzada pel Navarro, veure  Espeleoscòpia de la cova Torta). A banda d'engolir dotze trams de tub de vídeo, la càmera remota no revela cap amplitud, mostrant en tot moment la imatge  de parets il·luminades pels leds de la lent. Repeteixen la operació en la primera galeria amb resultats similars. Amb l'ajut d'en Quico Tàpias formalitzem un croquis de la cavitat i assenyalem in situ la cavitat. Com que el lloc també té un cau d'abelles salvatges, a la sortida alguns dels expedicionaris som obligats a equipar-nos a corre-cuita i enfilar-nos a la corda a cor-què-vols, emportant-nos de record algunes fiblades. Després de la descoberta, una part dels expedicionaris encara farem cap a Puigdoure, fent un dinar de luxe dirigit i servit pel xef Tomàs Roy: carn, butifarres i cervesa gelada, un luxe asiàtic que contrasta amb les penúries que pateix habitualment aquesta secció. Més tard es visita l'avenc de la Cisterna de Puigdoure, la casa de Puigdoure en ruïnes, la bassa, l'alzina centenària,  i de camí de tornada visitem la cova de la Pluja. En arribar al punt de partida de l'Alzina del Sal·lari s'inicia la pluja.
El Gran Gaiatu ha proveït!
 
 
 
 
 
 
 
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza