Diari d'abord
Una guia que val la pena
Flora i fauna de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. T. Llobet & V. Bros. Brau Edicions. 2011.
Feia anys que no es veia publicada alguna cosa realment meritòria sobre Sant Llorenç del Munt i l'Obac, però paga la pena haver esperat perque l'il·lustrador Toni Llobet i el guarda del parc Vicenç Bros hagin fet aquesta guia que mereix formar part integral de la nostra motxil·la. Es tracta d'una guia molt visual, de petit format, amb 684 espècies il·lustrades de forma que amb un cop d'ull es destaquen gràficament els trets principals del bolet, rèptil, mamífer, flor, arbre, au, insecte que podem trobar dins l'área geogràfica del parc natural. I la tria feta pel Vicenç Bros és molt encertada, així com la breu descripció que es fa de cadascuna de les espècies. I el preu, 13 euros, tampoc és cap animalada! Enhorabona als autors, a l'editorial, i la col·laboració de la Diputació de BCN i a l'Institut Català de les Indústries Culturals per fixar-se, de forma monogràfica, en els autèntics protagonistes i propietaris del Parc.I citant a la guia quan afirma que per 'minimitzar l'impacte que les molèsties poden provocar a la fauna i la flora, la escalada està regulada (...)' i que 'els gossos s'han de portar lligats a fi de no molestar els usuaris del parc ni la fauna salvatge' jo aprofitaria per identificar els caçadors com la principal molèstia dins l'ambit del parc. Ja fa uns anys es va fer un estudi sobre la densitat i diversitat de la fauna del parc natural i es va haver de concloure que aquesta es trobava majoritàriament localitzada a la perifèria del parc, gairebé coincidint amb els abocadors que hi havia escampats per l'entorn. Doncs bé, no m'estranya. Cada batuda de senglars que es fa al cor del parc, amb desenes de gossos i caçadors armats, per força ha d'estressar i desallotjar tot el bestiari que mira de trobar un lloc segur en alguna banda. Sense anar més lluny, dissabte passat a les 11 del matí no es podia baixar de l'aparcament de La Falconera. Un rètol advertia MONTERIA. NO PASAR. Tampoc es podia prendre la pista que del coll del Cagarro puja a La Mata. MONTERÍA. NO PASAR. Es veu que hi ha molt senglar (i és cert, n'hi ha moltíssim). Però hi ha d'haver fòrmules més científiques i civilitzades per atraure selectivament aquests animals per tal de ser capturats, perquè aquesta pràctica de les caceries representa, a més, un perill per la integritat de les persones alienes a l'activitat. Jo ja n'he vist de tots colors amb els caçadors, fins i tot un parell em van arribar a enfilar amb l'escopeta, i us puc assegurar que el repertori faunístic que aixequen i disparen, no ho és gens de selectiu. A més a més, la caça dins un parc natural, és una activitat completament excloent. Si jo estic caçant TU NO PASAR, que per això pago.
Sincerament, si dins un parc hi ha més senglars que fora, no representa això un bon indicador de recuperació faunística? I qui diu senglars, diu àligues, esquirols, guineus, genetes etc... perque tots aquests també han de fugir cada cop que el parc es converteix en una vulgar finca de cacics, monterías i caçadors.