Diari d'abord
De cara a Barraca (37) Matadepera 1.0
De cara a Barraca (37) Matadepera
La colla de Pedra Seca de Castellar (fotografia) han assolit una nova fita: restaurar la barraca del turó dels Rossos a Matadepera. Aprofitant l'empenta de les excursions organitzades per Narcís Serrat i Pere Porcar, la darrera edició d'Anem a fer un Tomb va interrompre la seva emissió habitual per fer una parada i fonda en aquesta barraca malmesa per la caiguda d'un gran pi. Previ a la sortida, la colla de Castellar, els organitzadors i els bombers voluntaris de Matadepera van fer dues sessions de restauració, llevant el pi del lloc, refent el contrafort tombat i restaurant un dels muntants sense retirar la llinda. Una operació extremadament meritòria, tenint en compte que la llinda és un punt molt delicat d'una barraca i que pot comprometre la resta de l'estructura. Per fer aquesta operació es van servir del mateix pi caigut. D'aquesta forma el dia de la caminada, els seguidors de l'Anem a fer un Tomb (una setantena de participants entre els quals hi havia representants de la colla de Pedra Seca de Sant Llorenç Savall), van poder veure la barraca inacabada i al final, després de concloure l'itinerari fins el Girbau on van gaudir d'avituallament a base de dues xocolatades i bona mistela, van poder contemplar la barraca completament restaurada i amb els lliris plantats. Tot seguit alguns dels participants van tenir l'honor de regar els lliris. La barraca dels turó dels Rossos té tot l'aspecte d'haver estat obra dels antics professionals de la Pedra Seca: és una gran barraca circular de dimensions regulars de pedra mesozoica molt ben travada, sense intersticis, amb dos finestrons i una fresquera que sembla talment una capelleta. Tot i la presència d'alguns brots d'olivera per la zona, creiem que el que es devia vigilar de la barraca estant era una vinya ben orientada al costat sud del turó dels Rossos. Dos dies més tard els de Castellar inauguraven una altra barraca, aquest cop dins el seu terme, una barraca amb una llinda molt peculiar i situada dins una veritable selva d'arítjols i esbarzers a tocar del Ripoll. Ara només faltaria que l'afició arrelés entre una colla de matedeperencs voluntariosos: de barraques i construccions rurals no els en falten. Enhorabona als organitzadors i a la colla de Castellar per aquesta excel·lent tasca de difusió pràctica.
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}