Diari d'abord
De Cara a Barraca (35) Aixecar Pedra
De cara a barraca (35) Aixecar pedra
Sabem que la major part de pagesos llorençans va dedicar-se a la vinya entre el 1700 i l'any 1900. Sabem per testimonis que la majoria de constructors d'aquestes barraques eren, en el cas de Sant Llorenç Savall, autòctons. Probablement paletes i mestres d'obres. Sabem que la feina de pagès era molt dura i que si cada parcer podia desboscar i apilar les pedres del seu tros, el jornal especialitzat de pedra seca per muntar els marges i la barraca resultava extraordinàriament més barat. Podem estar segurs que recuperant les barraques llorençanes, estem tornant a traginar les mateixes pedres que van passar per les mans de gairebé cadascun dels avantpassats de tot el poble. Podem estar segurs que la majoria dels llorençans van apilar les pedres de les seves barraques perquè aquesta tasca consumia molt més temps que bastir-les. Les xifres del tipus de conreu que hi havia al poble el 1860 són aclaparadores: 900 ha de bosc per 1200 hectàrees dedicades a la vinya. Fotografies de principis de segle XX, com aquesta i aquesta, quan el pas de la fil·loxera ja havia sotragat de socarrel la vinya, donen fe de l'extensió que va assolir aquest conreu a Sant Llorenç Savall, durant més de dos segles. Però el que a hores d'ara no sabem és com s'ho feien els constructors per aixecar determinades lloses i blocs de més de 150kg de pes i aconseguien amuntegar-les a les parts altes d'algunes barraques. La bibliografia a l'abast ens parla de 2/3 persones i de 2/3 dies de feina per barraca, sempre i quan tota la pedra ja fos apilada a lloc, però no diu gran cosa sobre com s'enlairaven aquestes pedres gegants. En el cas de barraques de volta falsa, es parla de bestiar de càrrega, de força bruta i alguns fins i tot de muntar bastides. Probablement es tracti més de conèixer bé l'ofici, de fer còrrer les pedres amb parpalines (també dites 'pota de cabra') com qui no volia la cosa. La secció local de Pedra Seca Ballestar, com podeu veure en aquesta imatge de la barraca 197 (La Serra), ha optat per l'ús del ternal ( el 'ternasco de can Brossa' per gentilesa del Ramon de can Brossa, Vall d'Horta) i un trípode fet amb puntals, muntat amb l'enginyeria del Jordi Llobet del Rossinyol Nou (Vall d'Horta). Oli en un llum. Un muntatge relativament lleuger i eficaç que permetrà ambicionar barraques de més envergadura i, a llarg termini, poder conservar més temps i en més bon estat el físic dels participants. Amb les pedres no es tracta de córrer, sinó d'arribar més lluny.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
Bibliografia
Sant Llorenç Savall, més de mil anys d'història. LACERA. Ed Farell. 2010.