Diari d'abord

La Vall de Vilà

La Vall de Vilà  (Sant Llorenç Savall)

ram small
 
He quedat meravellat d'un racó del nord de Sant Llorenç Savall que no coneixia de res. Al capdamunt del Torrent de les Costes hi ha una vall que es coneix amb el nom de la Vall de Vilà. És un impressionant 'circ' de muntanya on es capten les aigües d'aquest torrent. Franges de bosc cremat a les parts altes i de bosc intacte a la fondalada. La vinya es troba tant a baix com allà dalt de tot, ben aprop dels camins que a diferents alçades creuen aquest espai. Fa vertigen de mirar. El meu punt de sortida però, ha estat el torrent del Forat d'en Paré, un lloc que combina horts, apicultura, algun xalet i alguna barracota. En un d'aquests horts hi havia una barraca de vinya i l'amo del tros, el José, m'ha fet passar al tros i m'ha anat assenyalant les joies de la seva parcel·la: la barraca encara d'empeus, una bassa completament picada a la roca, la figuera centenària, la història del lloc i també una visita guiada a la magnífica barraca del veí. De premi m'he endut un parell de figues boníssimes. Gràcies José!, així sí que dona gust passejar-se pel terme! Seguint el camí m'he trobat per primer cop una barraca que va servir d'excusa per adosar-hi un barracó d'eines. Per sort aquesta operació va respectar la barraca i a més, en va cobrir la volta amb terra...i ciment! Més enllà uns horts a l'intempèrie amb no menys de 50 filades de tomaqueres, una bassa, parets de pedra seca que regalimen raïm (fotografia) i una barraca d'obra que podria haver substituit la que jo buscava. Sense camí salto de vessant per trobar-me amb la vall de Vilà. La vegetació que hi ha crida l'atenció: camps llaurats i torrentades plenes de falgueres. Abans de cremar penso que aquest bosc havia de ser especial. De cop apareix un helicòpter pintat de croc que s'atura damunt les cases del torrent del Forat d'en Paré. Uns minuts més tard es desplaça fins al costat de La Serra i s'hi està uns deu minuts. Del costat on sóc, l'helicòpter sembla una nota en un pentagrama fet amb cables d'alta tensió. Poca broma amb les maniobres. Mes tard, i entre dues barraques intactes apareix un ramat... d'avets!!!...100 metres d'un bosc aïllat d'avets i potser algun cedre. Un espai irreal que a mida que vaig voltant-lo em murmura que a dins, al cor de la formació tancada, hi ha una barraca intacte o un oasi invisible que va fent la seva pròpia vida. Un dia entraré dins aquest bosc per saber què amaga. Mentrestant segueixo la recerca de retorn al punt de partida. Pel camí trobo una barraca amb cinc lloses planes. Aquesta mena de barraca és el més semblant a un sepulcre funerari, i els tres metres llargs de galeria en són un bon exemple. Dins hi havia una sargantana extremadament confiada... per acabar el trajecte trobo encara dues piles de pedres que em suggereixen la presència de dues barraques del tot difuntes.  
 
{audio autostart}mich.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza