Diari d'abord

De cara a barraca (17) santuaris

De cara a Barraca (17)                                  Santuaris

 

b175cEn la recuperació de les barraques del terme de Sant Llorenç Savall, m'he centrat primer de tot a buscar les barraques que són dins el bosc espès. Probablement són aquests indrets on les barraques han quedat més colgades de vegetació, que els descobriments esdevenen més impactants. I no només perquè molts cops no hi ha restes de marges aprop, ni basses de sulfats ni res que doni pistes de la seva presència, sinó més aviat perquè ... avui no té cap sentit que encara hi siguin! Una vegada abandonats els conreus cap a finals dels segle dinou i principis del vint, especialment de la vinya, aquestes barraques són el vestigi més antròpic, més fortament relacionat amb la presència de l'home que les va construir pel seu propi aixopluc, el del seu bestiar i també per deixar-hi les eines. "La por guarda la vinya" diu la dita. Des de les barraques també es vigilava la vinya, mitjançant les obertures que  algunes tenien als laterals. Però avui, què es pot vigilar des d'una barraca? Quin ús ens pot empènyer a preservar-les, més enllà de la seva valoració com a patrimoni? Potser des d'una barraca es pugui vetllar el silenci: és un paraigües sonor, quan hi entres, l'exterior emmudeix. Potser es pugui vetllar la fauna, que deu haver integrat aquests munts de pedra com un topant més de la seva geografia. Sens dubte recuperar-les és un afany per reconsiderar la tècnica que les va bastir. Un nombre i tipologia determinada de pedres, un lloc concret, unes mides, un xaragall aprop, una feixa a tocar, una font, un bassal, una orientació ... cada barraca és única. I recuperar-les també és aturar-se en un espai concret per deixar d'estar sempre en moviment com fan els nòmades. Aturar-se en un lloc sí, però desplaçar-se molt lluny en el temps tan bon punt es toca roca:  la tècnica de la pedra seca ve de temps tan reculats com el neolític, d'on se'n documenten les primeres manifestacions. Algunes barraques de vinya com les que podeu veure, encaixades entre grans blocs, són una bona prova que els primers constructors es devien inspirar en les coves naturals com a model.
El primer sentit que em ve en això de recuperar les barraques, potser sigui el de bastir petits santuaris per aixoplugar-se de tota mena d'inconvenients: des de la pluja el sol i el vent, passant pel soroll del veí, les males notícies  i perquè no? també són una molt bona excusa per conèixer el territori.
 
 
 
 
 
 
 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza