Diari d'abord

De cara a Barraca (15) Trencar totes les fronteres



De Cara a Barraca (15)       trencar totes les fronteres

barraca de la torrota 5-12-09


La colla de Castellar ha creuat el RipolI i ha portat la seva iniciativa ben pacífica de recuperar el Patrimoni de la Pedra Seca a Sant Llorenç Savall. I per dur a terme el seu objectiu s'ha recuperat la barraca de la Torrota de la Roca, completament esfondrada de feia molts anys; se sabia que als anys cinquanta aquesta barraca ja era una pila de runa amb quatre ceps bords a tocar. La recuperació s'ha portat a bon port amb tres sessions matinals, tota una fita de temps si es té en compte que s'havia de partir pràcticament de zero. El primer dia, que en alguns moment va arribar a congregar gairebé una cinquantena de persones,  es va consumir retirant totes les pedres de l'interior fins a  trobar el sòl de la barraca,  rebaixant gairebé mig metre de fondària fins a igualar el nivell del marge damunt el qual fou originalment bastida. La barraca de la Torrota, més aviat de planta rectangular, està adosada a un marge de pedra seca i apuntalada al fons damunt una llenca de conglomerat abalmat, la qual cosa complicava el plantejament inicial de restauració convencional. A aquest inconvenient calia sumar-li el fet que entre la munió de pedres apilades i enterrades no es va trobar una llinda prou llarga. En la segona sessió es van consolidar els murs de la barraca, amb especial esment de l'aixecament d'un petit parament damunt la roca natural del fons, i deixant apunt per pujar, la petita llinda i la volta sencera. La part més dura de la tercera sessió ha estat la recerca de dues pedres de mida gran pels dos escaires de façana. Tractant-se d'un lloc arqueològic presidit per la Torrota de La Roca i la seva Roca de Senyals, i també d'un entorn amb marges de vinya de pedra seca que calia respectar escrupolosament, els blocs s'han hagut de transportar des d'unes distàncies més que considerables. La solució a la llinda curta, premeditada per la colla de Castellar, ha estat la d'una finestra damunt la llinda, descarregant el pes damunt la pedra cap els apuntalaments laterals. Una solució anomenada 'nurag sard' que es troba en construccions de pedra seca de l'anomenada civilització Nuràgica, a Sardenya,  que es remunten a 1800 anys aC i que també es pot trobar en alguna barraca de St Vicenç de Castellet, tal i com ha explicat el castellarenc Joan Roura. Trencament de fronteres i trencament temporal és el que s'ha pogut viure aquests dies a l'indret emblemàtic de la Torrota. El moment de situar la darrera pedra tapadora ha anat precedit d'un silenci expectant, que no s'ha trencat fins minuts després, quan s'ha vist que el miracle de la falsa volta de pedra seca ha fet que s'aguantés perfectament. Després ha vingut la festa de reciclar l'estesa de pedra restant i de cobrir la barraca amb tota la terra que s'havia retirat de dins. Hi ha hagut feina per a tothom: els més menuts han ajudat a omplir cabassos de 'ripio' (reble, pedretes per a reompliment)  i a posar a resguard els dragons i l'aranya verda.
La colla de Castellar ha vingut, ha convençut i ha plantat la primera llavor perquè el seu treball no conegui fronteres. Enhorabona a tots els participants i a vosaltres us convidem, com sempre, a fer la caminadeta cap a la barraca de la  Torrota de la Roca, tot plegat no més d'un quart d'hora. Salut i barraques!



{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza