Diari d'abord
Arbres Singulars (3) el Roure del Turó de Coll Prunera 1.0
Arbres Singulars (3) El roure del turó de coll Prunera
Roure o alzina? No sabem ni si existeix l'arqueobotànica per esbrinar-ho, però en farem la correcció que calgui si algú més entès ens ho pot aclarir. En qualsevol cas aquest arbre notable, mort de fa temps, les arrels del qual es creuen pel camí cap el turó de Coll Prunera, no ha rebut cap menció per part dels llibres d'itineraris de Sant Llorenç que nosaltres coneixem. Els seus braços caiguts i a punt de caure, el seu tronc corcat però encara ferm, ample, ens suggereixen que fou un roure, més que res perquè per sota, no gaire lluny, n'hi ha un altre de ben plantat que bé podria ser de la família. El seu emplaçament al llom carener també ens suggereix que li fou respectada la vida per poder representar per molts anys el paper de termenal de finca, un ús que ha quedat reflectit en molts registres de finques i parcel·les rústiques.
A tocar dels masos i masies també era tradició acompanyar-se d'arbres centenaris, degudament podats i venerats, tal volta esdevenint símbols de llinatge i de prestigi. En molts d'aquests llocs segurament el grans arbres respectats foren també responsables del seu lent però continuat repoblament escampant les llavors pels conreus abandonats. Els estudis de palinologia (pol·len i espores fòssils) que es van dur a terme a la cova del Frare, (Matadepera) suggerien que l'arbre dominant a Sant Llorenç del Munt, ara farà uns quatre a sis mil anys aC, era el roure, d'una fusta molt apreciada pels fusters i constructors per la seva duresa i resistència.
Se m'acut que per restituir-li l'honor estaria bé que, per comptes de més taules d'orientació, es plantés un roure al bell mig del monestir de Sant Llorenç del Munt, al cim de La Mola. Un arbre que esdevingués el nostre Guernica vallesà.
CROQUIS de situació.
