Diari d'abord

Notes als sons. La barraca del Victo.

Motos de gran cilindrada, motos de petita cilindrada, cotxes, avions, gatjos, moixons, vent. La gravadora de sons anava fent, mentres jo estava embadalit mirant la tasca de reconstrucció de la barraca del Victo, una barraca de dimensions considerables tot i que potser el que caldria considerar és l'envergadura de la seva reconstrucció. barraca den victoAhir vaig dedicar unes hores a fer proveïment de pedres perquè, com sol passar, acaba faltant matèria primera. Algunes les he fet baixar rodolant, i s'obrien pas per la malesa amb un brogit molt potent, desfermat, com el d'una bèstia que fuig a les palpentes. I quan arribaven a la pila, senyor, quin so. Pedra contra pedra. Com quan fas servir de petites i les fiques perquè s'escolin entre les grans. Transformen el seu so sec, i acaben sonant com cristall. I encara no sé ben bé perquè, però de vegades sonen com l'aigua, no sé, tenen una qualitat com aquosa? Un dia he d'enregistrar aquest so. És realment agradós, potser ancestral. La pedra té fama de durabilitat i rigidesa, però per això mateix és inflexible i per tant, imprevisible. Mai saps el temps que es mantindrà al seu lloc. Si es trenca, no té per costum avisar. Com el sostre d'aquella cova habitada pels nostres parents del Bronze de la que aviat us vull parlar, un sostre desplomat que, qui sap, potser els va agafar desprevinguts a dins. Tant de bo tingueu la ocasió de participar, ni que sigui una vegada, en la recuperació d'aquest patrimoni fet exclusivament de pedra. Arriba un moment que, tot i que sents amb claredat tots i cadascun dels sons del bosc i de la carretera, no en fas el més mínim cas. Cada rengle que puges, mereix una cerimoniosa mirada d'inspecció i d'assentiment. Sí, així, va bé. Seguim.
 
 

{audio autostart}pavana.mp3{/audio}