Diari d'abord
El Gran Hidrant de Pas Universal
Ha obert les aixetes i continua plovent. Les temperatures a ple migdia han baixat fins a 18 graus, és a dir, que hem passat dels 35 de la setmana passada a la meitat. Suposo que ja rebrem la corresponent factura, ni que sigui estornudant. Ho sento pels estiuejants de juliol, però a mi les dues coses, temperatura i pluges, em reconforten. És el moment de repassar literatura, escoltar música, veure pel·lícules. Ahir vaig veure un reportatge sobre com l'aire de les cabines dels avions comercials es barregen amb els vapors tòxics dels olis dels motors, que és el lloc per on prenen l'aire (m'agradaria saber si no passa el mateix amb els cotxes...). El reportatge de la BBC, per no deixar-nos del tot intoxicats, ens diu que els nous avions de trinca, prenen l'aire per un lloc més segur. També he aprofitat la pluja per veure la distreta pel·lícula "Bienvenidos al Norte" que, amb l'extraordinària habilitat dels francesos per fer comèdia de coses tan corrents com l'adaptació dels forasters al nou destí, emfatitza el principal escull del nouvingut per adaptar-se, que és haver de desfer les pesants maletes dels propis prejudicis. Això o bé obligar a TOTS els amfitrions a comportar-se com manen els rumors i les llegendes urbanes, la qual cosa desemboca en un absurd totalment còmic. La pel·lícula té moltes altres lectures, es clar, com és el tracte que habitualment es dispensen a les 'llengües regionals' i als seus parlants 'provincians' però el fet és que hi ha guions tan treballats que de vegades no importa gens si no hi han efectes especials, sinó passen grans catàstrofes, no mor mig món de forma violenta i espectacular, no hi ha sexe luxós i explícit, o si els actors es nota massa que són actors. M'ha recordat l'atmosfera agradosa de "la Fortuna de Vivir" i d'altres películes franceses que, com els còmics d'Astèrix, saps que passaran coses però res tan greu que no es pugui arreglar. Són aquella mena de pel·lícules que casen més amb el nostre món quotidià, més o menys arregladet i segur, que no necessita trontollar de socarrel però que tampoc es vol quedar adormit. Són com la pluja suau que està caient : potser no omple pantans de cop, però va calant.
9.07.2009 Caudelguille
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}