Diari d'abord
Una cova insòlita
Estava a mig aire de la paret, en un replanet de dos metres d'amplada amb un estimball d'aquells de Coyote. Un tram de paret molt interessant, que s'ha estruncat no obstant amb un revolt ple d'arítjols i esbarzers. Gairebé mitja hora per superar els cinc metres de filferrat i una vegada fet el revolt: decepció. Un petit abalmament sense importància. Vaig per recular i calla... allò de sota sembla...sí, és un muret de tancament! La gent de pagès també ha arribat aqui abans que jo, com gairebé sempre! Trec les primeres pedres de sobre i sí, efectivament, un pas de 0,5m x 0,5m desemboca en una foscor típica de cova. Serà la cova del Tossal de l'Àliga-abans d'entrar ja he decidit el nom. He deixat el muret enrasat perfectament amb el tou de sediment que hi ha a la cova i cap a dins amb el frontal. El primer que em sorpren són les parets, molt concrecionades. Però a terra hi ha quelcom estrany: una mena de quadrat fet amb pedres primes. Les toco i són clavades ben endins. A dins hi fa un clot de terra, d'un pam de profunditat. Fan cosa de tres pams per dos. Volien ser piques d'aigua? Més endins, a banda i banda de la galeria que s'enfila, n'hi ha tres més i un quart clot sense pedres però, efectivament, amb aigua a dins. Al sostre hi han uns aràcnids que desconec: ni una sola Meta burnetti. La galeria sembla que s'acaba cinc metres més enllà. Just a la dreta de l'entrada hi ha una altra galeria més curta i àmplia que sembla que vulgui sortir a la cinglera: apago el frontal i entra llum de fora. A un costat veig uns clotets afelpats, d'un color grisós, com si fossin gours naturals. Semblen treballats i a dins de cadascun hi ha com unes barretes (?) toscament cilíndriques. Sí, no hi ha cap dubte, són unes barretes fetes d'un material poc pesant, com de calç, i són buides per dins. N'hi ha dos que porten un tapet minúscul, també fet del mateix material. En un dels 'tubs' amb tap (per trobar-li una paraula) no hi ha res, i a l'altra hi ha com una mena de pinassa molt negre i fina, entaforada. Completament insòlit. Deixo les barretes al seu lloc. Prenc les mides per fer un croquis i en sortir, torno a tancar la cova amb les seves pedres. Sense ser cap gran cosa, he de reconèixer que per a mi mai hi ha dues coves iguals, però aquesta sembla treta d'un conte de vudú rural. Ben aviat en publicarem el croquis.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}