Diari d'abord
Josep M. Espinàs, a peu per camins de ciment armat
No em podia creure que estigués llegint Espinàs quan vaig topar de cap amb el pal de la seva columna ”Que se la jueguen los expertos” del diari El Periódico de 3 març. Jo fa temps que no em puc permetre llegir diaris, perquè sovint sento que la gent que hi escriu tenen la seva opinió segrestada pel sou i per la inèrcia, però amb el final de la columna us fareu una idea de l‘abast de la meva topada: “la operación Diagonal no debe buscar la complicidad de los profanos, con sus gustos y intereses. Al ayuntamiento le corresponde ejercer el principio de autoridad y no puede diluirlo en la ciudadanía”. La ciutadania no debe, no puede, autoridad … i què més, sr Espinàs? ‘lo de la consulta ciudadana queda muy democrático y muy bonito, pero (…), ‘me parece muy bien que la gente pueda opinar pero (…), ‘Los sí y los no populares no es lógico que tengan peso (…)’ ‘me sorprende mucho que (… ) se piense en organizar una consulta ciudadana (…) una consulta que estará abierta a todo el mundo’ ‘el lema municipal es la ciudad es cosa de todos, y esto es defendible desde el punto de vista cívico, pero la responsabilidad administrativa es otra cosa’. Otra cosa? Ja ho crec, Espinàs, jo te’n proposo una de ben diferent: per què no proves de fer un passeig en vespa per Les Malvines, que em penso que és per on navegues ara mateix. Perquè ja no és que hagis estat incapaç de veure que aquest màrqueting de l’ajuntament de Barcelona és pura farsa interpretant el clàssic ‘tú digues el que vulguis, que nosaltres farem el que voldrem. Això sí, farem veure que t’escoltem’. És que estàs d’acord amb que ho sigui, una farsa. Creus que la ciutadania només ha de dir si/no, creus que la gent i tothom en general, és profana i ignorant, creus que els punts de vista cívics han d’anar per un cantó gens coincident amb l’administratiu, creus que les consultes ciutadanes són per omplir decorat, creus que els experts han de decidir per tot, fins i tot per comptes de la ciutadania, que per això deuen ser experts. Al final, per a tu tot es redueix a un joc: èxit o fracàs, blanc o negre. Venga, todos a jugar!
I és clar, per jugar aquest joc tan bèstia, que juguin els experts que després ja els jutjaran els experts. La resta, amb l’Espinàs al capdavant, ens hem de limitar a mirar com si no anés amb nosaltres. Espinàs, saps què et dic? que envellir no et prova.
I és clar, per jugar aquest joc tan bèstia, que juguin els experts que després ja els jutjaran els experts. La resta, amb l’Espinàs al capdavant, ens hem de limitar a mirar com si no anés amb nosaltres. Espinàs, saps què et dic? que envellir no et prova.