Diari d'abord
Corresponsal de Guerra
La revolta silent (3)
CORRESPONSAL DE GUERRA
Acabava de veure una àliga sobrevolant el cim del Pujol del Mas Pinetó. Em sentia alleugerit, em pensava que gairebé ja no en quedaven per mirar-s'ho de tan amunt. 
Avall, mirant el pont que salva el Ripoll, el cotxes brunzien com mosques caganeres, concentrades a mirar-se els llums vermells dels respectius culs. Quan més pujava cap el turó, més enlluernadors eren els reflexos que projectaven els pollancres del riu, ajupits sobre quatre maleïts tolls d'aigua.
Avall, mirant el pont que salva el Ripoll, el cotxes brunzien com mosques caganeres, concentrades a mirar-se els llums vermells dels respectius culs. Quan més pujava cap el turó, més enlluernadors eren els reflexos que projectaven els pollancres del riu, ajupits sobre quatre maleïts tolls d'aigua. 
Aigua! Aigua!-sentia com cridava el Ripoll, emprenyat fins a les vores. Mentrestant una munió de callades alzines anava fent la seva cap amunt.
-On aneu? -vaig preguntar.
-anem a guerrejar, com cada dia. Encara hi han molts pins que volen llenya!
Tota aquella raconada era poblada d'alzines en peu de guerra, i només quedaven quatre pins que duien presoners cap el riu. Tot d'una la muntanya s’havia convertit en el plany soterrat d'una batalla d'arrels i branques. Al cim del Pujol vaig voler conèixer la versió dels pins, i un pi apartat que hi ha ben bé a la coroneta semblava disposat a fer alguna declaració, però tan bon punt va veure una papallona va fótrer el camp corrents i xisclant
- que venen, que venen! - Encara el veig sacsejant aquelles dues ridícules branques i arrossegant l'arrel entre les cames. Em va deixar amb un pam de nas. Palplantat.
Vaig pensar que tampoc n'hi havia per tant. I encara que sols fos per una papallona del mes de gener, vaig decidir que el bosc havia enfollit i que era hora de tornar cap a casa.
Prop del mas de l'Illa vaig haver de passar un control. La veterana alzina del mas de l'Illa es va mirar els meus papers i, mentre m'inspeccionava amb el seu ull autoritari de tronc amb rang destacat, em va explicar que feia molts anys que durava la brega. Que si res no es torçava, aviat guanyarien la guerra i després- va dir-me - ja veurem que voldran fer els roures.
L'alzina es va quedar pensant sobre aquesta última qüestió i, com que vaig veure que en tenia per una bona estona, li vaig preguntar si podia fer alguna cosa i em va contestar enèrgicament que no, que ja havíem emmerdat prou la troca! - déu n'hi do el vent que va moure amb les branques!. Em va desfer la clenxa i el meu bon posat d'excursionista. Jo crec que se'n va adonar, perquè amb una veu més aflautada i ajupint-se a cau d'orella em va dir que em limités a descriure els fets, sense tocar res. I tot d'una va començar a repartir ordres, com si jo ja no existís.
Vaig pensar que tampoc n'hi havia per tant. I encara que sols fos per una papallona del mes de gener, vaig decidir que el bosc havia enfollit i que era hora de tornar cap a casa.
Prop del mas de l'Illa vaig haver de passar un control. La veterana alzina del mas de l'Illa es va mirar els meus papers i, mentre m'inspeccionava amb el seu ull autoritari de tronc amb rang destacat, em va explicar que feia molts anys que durava la brega. Que si res no es torçava, aviat guanyarien la guerra i després- va dir-me - ja veurem que voldran fer els roures.
L'alzina es va quedar pensant sobre aquesta última qüestió i, com que vaig veure que en tenia per una bona estona, li vaig preguntar si podia fer alguna cosa i em va contestar enèrgicament que no, que ja havíem emmerdat prou la troca! - déu n'hi do el vent que va moure amb les branques!. Em va desfer la clenxa i el meu bon posat d'excursionista. Jo crec que se'n va adonar, perquè amb una veu més aflautada i ajupint-se a cau d'orella em va dir que em limités a descriure els fets, sense tocar res. I tot d'una va començar a repartir ordres, com si jo ja no existís.
