Canal Gentil, cova de la
GENTILESA D'EN QUICU TÀPIAS
INTRODUCCIÓ
Durant molts anys i fent cas al mapa del CET del 87 vam creure que la canal Gentil era la canal de l'Elefant. No va ser fins que la colla de Pedra Seca de Castellar van haver netejat el camí de la canal Gentil, que es va desfer la confusió. La primera notícia que vam tenir de la cavitat fou del Quicu Tapias (2010), que ens indicà que la cova podia tenir continuïtat. El 18-7-19 una secció de l'Espeleopringuer va fer cap a la cova de la Canal Gentil i en pocs minuts i sense cap treball desobstructiu, el mateix Quicu havia superat l'estretor i descobert la resta de la galeria de la cova, força concrecionada.
Durant molts anys i fent cas al mapa del CET del 87 vam creure que la canal Gentil era la canal de l'Elefant. No va ser fins que la colla de Pedra Seca de Castellar van haver netejat el camí de la canal Gentil, que es va desfer la confusió. La primera notícia que vam tenir de la cavitat fou del Quicu Tapias (2010), que ens indicà que la cova podia tenir continuïtat. El 18-7-19 una secció de l'Espeleopringuer va fer cap a la cova de la Canal Gentil i en pocs minuts i sense cap treball desobstructiu, el mateix Quicu havia superat l'estretor i descobert la resta de la galeria de la cova, força concrecionada.
SITUACIÓ
Partint de l'aparcament dels dipòsits, al peu del camí dels Monjos, prendrem el camí Moliner i ens arribarem al Collet de la Castellassa, passant pel Mal Pas de can Torras i prenent el camí dels Maringes. Quan haurem voltat per sota l'Agulla del Bolet i havent arribat a una plaça carbonera, a la nostra esquerra surt el corriol de la Canal Gentil que fou recuperat. Passades un parell d'esbarzerades, trobem que la cova de la Canal Gentil s'obre a la nostra esquerra. Pocs metres corriol amunt, trobarem el Pi Pinyoner de la Canal Gentil, que amida 2,32m de perímetre.
Partint de l'aparcament dels dipòsits, al peu del camí dels Monjos, prendrem el camí Moliner i ens arribarem al Collet de la Castellassa, passant pel Mal Pas de can Torras i prenent el camí dels Maringes. Quan haurem voltat per sota l'Agulla del Bolet i havent arribat a una plaça carbonera, a la nostra esquerra surt el corriol de la Canal Gentil que fou recuperat. Passades un parell d'esbarzerades, trobem que la cova de la Canal Gentil s'obre a la nostra esquerra. Pocs metres corriol amunt, trobarem el Pi Pinyoner de la Canal Gentil, que amida 2,32m de perímetre.
DESCRIPCIÓ
Cavitat que s'obre al capdamunt d'un petit acanalament, a la canal Gentil. L'accés a l'entrada de la cova està precedida d'un bloc encaixat que -talment com una guillotina- sembla una trampa per caçar espeleòlegs. La boca d'entrada, de poc més d'un metre d'alçada, ens fa acotar breument el cap, donant pas a una saleta amb un calaix amb formacions a la nostra esquerra i una rampa lleugerament descendent de direcció N20. La paret esquerra apareix recoberta de colades i formacions -entre les quals anemolites i alguna bandera denticulada- i la de la dreta gairebé és roca nua. Els sis metres següents la cova guanya en alçada (3m) però acaba estrenyent-se fins als 20cm d'amplada, especialment pel gruix que la colada assoleix a la base. Per continuar cal passar un xic més amunt, fent ramonage per la part més ampla. Si aconseguim passar veurem com rere el pas estret la cova assoleix els 6m d'alçada, seguint un únic passadís de 50cm d'amplada de direcció completament nord. Trobarem un parell de ressalts, un parell de banderes amb propietats musicals, i per arribar al final de tot ens haurem d'estirar i suportar l'amenaça punxant d'una bandera que ens fregarà l'esquena. En aquest punt i final també trobem petits microgours i un fons de cavitat que sembla acabar segellada per les colades estalagmítiques a banda i banda. A la fi, pagava la pena descobrir la part més concrecionada de la cova i doblar-ne el recorregut, que actualment és d'uns 16 metres.
Cavitat que s'obre al capdamunt d'un petit acanalament, a la canal Gentil. L'accés a l'entrada de la cova està precedida d'un bloc encaixat que -talment com una guillotina- sembla una trampa per caçar espeleòlegs. La boca d'entrada, de poc més d'un metre d'alçada, ens fa acotar breument el cap, donant pas a una saleta amb un calaix amb formacions a la nostra esquerra i una rampa lleugerament descendent de direcció N20. La paret esquerra apareix recoberta de colades i formacions -entre les quals anemolites i alguna bandera denticulada- i la de la dreta gairebé és roca nua. Els sis metres següents la cova guanya en alçada (3m) però acaba estrenyent-se fins als 20cm d'amplada, especialment pel gruix que la colada assoleix a la base. Per continuar cal passar un xic més amunt, fent ramonage per la part més ampla. Si aconseguim passar veurem com rere el pas estret la cova assoleix els 6m d'alçada, seguint un únic passadís de 50cm d'amplada de direcció completament nord. Trobarem un parell de ressalts, un parell de banderes amb propietats musicals, i per arribar al final de tot ens haurem d'estirar i suportar l'amenaça punxant d'una bandera que ens fregarà l'esquena. En aquest punt i final també trobem petits microgours i un fons de cavitat que sembla acabar segellada per les colades estalagmítiques a banda i banda. A la fi, pagava la pena descobrir la part més concrecionada de la cova i doblar-ne el recorregut, que actualment és d'uns 16 metres.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de les Carenes de l'Illa 12 / 045 (provisional)
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}