Arrels de Sant Jaume, cova de les
96m de recorreguts
INTRODUCCIÓ
Cavitat de recorregut remarcable, localitzada i explorada pel Marc Camí Garcia el dia 16-3-14 mentre cercava la balma de l'Autobús. El propi Marc Camí va desobstruir en solitari bon nombre de les galeries que podien oferir una possible continuïtat; de les tres més favorables només una reeixí amb una vintena de nous metres explorables. Aquest mateix any 2015 un equip d'Espeleopringuer acompanyà el descobridor per ultimar la exploració i la topografia de la cavitat. També es va fer ús de la Mk Ib d'en Jordi Navarro.
La veritat és que veient la morfologia de l'entrada, un petit balmat a peu de torrent, hom no hauria esperat trobar un tramat tan curiós de galeries que ens recorda molt l'eixample de galeries que es van localitzar prop de la boca de l'avenc de La Falconera, i que es van batejar com las Gateras del Ciego.
Sens dubte la cova de les Arrels de St Jaume es pot considerar la troballa del 2014.
La veritat és que veient la morfologia de l'entrada, un petit balmat a peu de torrent, hom no hauria esperat trobar un tramat tan curiós de galeries que ens recorda molt l'eixample de galeries que es van localitzar prop de la boca de l'avenc de La Falconera, i que es van batejar com las Gateras del Ciego.
Sens dubte la cova de les Arrels de St Jaume es pot considerar la troballa del 2014.
SITUACIÓ
La cova es situa a la base del torrent de l'avenc de Sant Jaume. Partint del Coll d'Estenalles anirem en direcció a La Mata. Arribats a la bassa prendrem el camí de la Costa de la Mata, prenent més endavant el trencall de la nostra esquerra en direcció al Muronell. Quan trobarem el trencall per anar a la cova del Muronell o dels Lladres, sortirem del corriol per la nostra esquerra, bo i decantant-nos de baixada pel vessant carener del torrent de l'avenc de Sant Jaume. Travessarem un alzinar i sortirem finalment a rocater. Seguint la línia de vegetació que es marca sota mateix del rocater, flanquejarem cap a la nostra esquerra fins a coincidir amb la llera del torrent abans esmentat. El remuntarem fins a trobar un saltant on localitzarem les dues boques de la cova de les Arrels de St Jaume.
DESCRIPCIÓ
L'entrada principal de direcció E-W ens obliga a reptar, ja d'entrada. Fet el pas, la cavitat augmenta l'alçada, trobant-nos la paret i l'entrada d'una galeria molt estreta que després d'un gir de 140º es torna impracticable. A la nostra esquerra segueix un tram curt de galeries que aviat fineixen. A la nostra dreta i progressant de genolls passarem per sota d'una sèrie de passos amb cortines d'arrels, que són les que donen nom a la cavitat. Aquest passadís, a banda que enllaça per la nostra dreta amb la segona boca d'accés, desemboca en una petita saleta on del sostre penja una curiosa i gruixuda estalactita dins un entramat d'arrels: se l'ha anomenat el 'Colló de Toro'. El final de la saleta acaba confluint en una cruïlla: seguint en direcció sud trobarem una galeria molt ben perfilada, travessarem una pas acotat que coincideix amb un anell de colada que sol degotar. Passarem un 'quasi topi' que divideix la galeria i la cova fineix amb tres ramals de curt recorregut, on podrem girar cua sense problemes.
El ramal est, lleugerament ascendent i amb alguns baixants pel costat esquerre, troba un primer trencall a la dreta d'uns sis metres de recorregut descendent. Passat aquest trencall trobem un topi que divideix momentàniament la galeria. A partir d'aquest punt, fa un gir pronunciat cap al nord. Novament a la nostra dreta, trobarem una altra possible continuïtat colmatada que repren la direcció est. La galeria tot just continua uns metres i fineix.
La cavitat palesa una antiga xarxa de desguàs amb conductes forçats, el diàmetre real dels quals avui queden molt desdibuixats en trobar-se colmatats, especialment pel que fa la galeria principal de direcció S-N. Entre les mostres d'ossos recollits, un fragment de mandíbula d'un toixó* podria servir per explicar algunes de les 'panxes' o enfonsaments que es troben a la part més distal de la cavitat.
El ramal est, lleugerament ascendent i amb alguns baixants pel costat esquerre, troba un primer trencall a la dreta d'uns sis metres de recorregut descendent. Passat aquest trencall trobem un topi que divideix momentàniament la galeria. A partir d'aquest punt, fa un gir pronunciat cap al nord. Novament a la nostra dreta, trobarem una altra possible continuïtat colmatada que repren la direcció est. La galeria tot just continua uns metres i fineix.
La cavitat palesa una antiga xarxa de desguàs amb conductes forçats, el diàmetre real dels quals avui queden molt desdibuixats en trobar-se colmatats, especialment pel que fa la galeria principal de direcció S-N. Entre les mostres d'ossos recollits, un fragment de mandíbula d'un toixó* podria servir per explicar algunes de les 'panxes' o enfonsaments que es troben a la part més distal de la cavitat.
* informació facilitada pel Miquel Nebot de la Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia de la Federació catalana d'Espeleologia
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de Nespres 07 / 73 (provisional)
Conca de Nespres 07 / 73 (provisional)
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}