Era dels Enrics, cova

COVA DELS GIBERT I TAMBÉ COVA TERRASSA

Em vaig rendir. Després de molts anys de furgar per la zona, fins i tot amb l'ajut del nou mapa del CET, mai no vaig aconseguir trobar aquesta cova. Recordo que fins i tot havia emprat la referència d'en Josep Barberà, a la seva obra d'escalada "Sant Llorenç pam a pam" on es cita la cavitat. En total podria comptabilitzar unes quinze sortides, algunes d'elles buscant fonts o bé resseguint camins i pistes dels voltants. Mai vaig ensopegar-la. Un bon dia, acompanyat de l'Eduard Badiella, em va ensenyar l'indret i la veritat, acostar-se al precipici d'aquella forma no era el nivell de recerca al que jo estava habituat.

En la primera conversa distesa amb el ja desaparegut Miquel Garcia, parlant sobre Sant Llorenç, em va mostrar fotografies de la cova que ell (i molts altres) anomenaven dels Gibert i que jo també tenia citada i fitxada a la llista de cavitats inèdites. La cova havia estat un dels refugis segurs dels germans Gibert de Mura, que s'hi van emboscar durant la guerra civil. Pel que es veu, al fons de la petita galeria final encara s'hi podien trobar restes de llaunes de conserves d'aquella perllongada estada. Sigui com sigui, aquest nom de cova dels Gibert restarà com a sinònim de la cova de l'Era dels Enrics, així com també el de cova Terrassa, topònim de més antigüetat, donat que les primeres exploracions amb aquest nom daten del 1911. En aquella expedició, ja s'hi documenta el costum "pseudo-científic" d'arrencar estalactites, com un fet normal. Si mai la visiteu, podeu fer l'exercici mental de passar-vos un parell de llargs anys fent-hi estada.

SITUACIÓ

La cova és a la mateixa estribació sud de la carena dels Enrics on hi ha també l'avenc de l'Era dels Enrics (compte de no caure-hi!). La boca d'entrada mira a llevant, i per arribar-hi cal acostar-se al precipici on treu el cap un merlet de roca que es separa amb prou feines uns centímetres del cingle. Amb un peu a la carena i l'altre a l'agulla, baixarem un ressalt de 2'30 metres, trobant-nos de cara amb l'obertura que el merlet s'encarrega d'amagar tan eficaçment.

DESCRIPCIÓ

Es tracta d'una cavitat estructurada en una petita xarxa d'interclasses ortogonals. Inicialment baixarem una curta rampa de tres metres, deixant a la nostra esquerra dues galeries que comuniquen amb la canal adjacent, per desembocar en una sala força espaiosa i concrecionada d' anemolites a la nostra dreta, de colada a la nostra esquerra. El costat oest de la sala fineix una diàclasi amb gours que, extrapolant la seva direcció, coincidiria amb l'avenc de l'Era dels Enrics. Cal destacar la ventilació de la sala gràcies a aquelles dues obertures que hem mencionat al principi. Del sostre pengen blocs desencaixats pel creuament de diàclasis. I al terra també hi trobem dos grans blocs de despreniment que ens alerten del progresssiu desmantellament de la cova. Al costat nord d'aquesta sala s' obre una petita galeria d'uns set metres de dimensions regulars. Aquesta galeria es manté encara força activa amb un terra folrat de microgours i amb un sostre del qual hi penjen un bon nombre d'estalactites que ben aviat en segellaran l'accés.

CROQUIS