Gat Mesquer II, balma del
LA BALMA II DEL GAT MESQUER: A VISTA DE CARRETERA
INTRODUCCIÓ
Les balmes del Gat Mesquer són visibles des de la mateixa carretera de Talamanca-Mura, i constitueixen un dels punts ben referenciats de la zona. Es troben a frec del camí que uneix les roques dels Tres Jutges amb el Coll de Garganta.
A la balma II la profunditat arriba fins a set metres, en un solc que aprofita l’estrat de sorrenques que afecten a la majoria de cavitats dels encontorns. Orientades al sud-est, les balmes ofereixen una bona exposició solar que les ha fet lloc privilegiat de pas i refugi esporàdic. Tant és així que, a més de trobar-hi restes de brolla per fer foc i la fogata corresponent, vam trobar entre les pedres que cobrien les cendres, una de característica que pesava 8Kg en forma de pa de quilo, amb uns rebaixos força curiosos, tant als costats com a les dues cares. Sense pensar-ho dues vegades, agafem el roc i avall que fa baixada. Araceli Martin, aleshores responsable territorial de la secció d’arqueologia de la Generalitat, va desestimar en primera instància que tingués cap orígen prehistòric, però va reconèixer que la talla de la pedra, del mateix material sorrenc de la balma, era artificial i probablement també les fisures laterals. A hores d’ara la pedra resta en estudi per part dels experts al museu d’història de Terrassa, el director del qual ja ens va avançar que la pedra necessitaria unes quantes subvencions només per determinar l’origen d’aquests peculiars talls.
A la balma II la profunditat arriba fins a set metres, en un solc que aprofita l’estrat de sorrenques que afecten a la majoria de cavitats dels encontorns. Orientades al sud-est, les balmes ofereixen una bona exposició solar que les ha fet lloc privilegiat de pas i refugi esporàdic. Tant és així que, a més de trobar-hi restes de brolla per fer foc i la fogata corresponent, vam trobar entre les pedres que cobrien les cendres, una de característica que pesava 8Kg en forma de pa de quilo, amb uns rebaixos força curiosos, tant als costats com a les dues cares. Sense pensar-ho dues vegades, agafem el roc i avall que fa baixada. Araceli Martin, aleshores responsable territorial de la secció d’arqueologia de la Generalitat, va desestimar en primera instància que tingués cap orígen prehistòric, però va reconèixer que la talla de la pedra, del mateix material sorrenc de la balma, era artificial i probablement també les fisures laterals. A hores d’ara la pedra resta en estudi per part dels experts al museu d’història de Terrassa, el director del qual ja ens va avançar que la pedra necessitaria unes quantes subvencions només per determinar l’origen d’aquests peculiars talls.
Per la nostra banda hem sabut que aquest tipus de material és utilitzat per la pagesia com afilador improvisat. Tanmateix això no explicaria el rebaix central d’una de les cares. A més, alguns fragments de conglomerat disseminats per la balma, encaixaven en una sola peça, insinuant també una talla similar.
SITUACIÓ
Partint del revolt dels xiprers, prendrem la pista de l'esquerra i ens enfilarem amunt, deixant enrere un parell de cruïlles. Prendrem el tercer trencall a l'esquerra. El camí fa un pronunciat revolt a la dreta fins arribar a una carbonera amb una nova cruïlla de camins. Prendrem el de l'esquerra però aviat el deixarem per un trencall a la dreta, ascendent, que travessant un rocater ens porta al peu mateix de les balmes del Gat Mesquer.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de les Arenes, l'Obac 01/012
BIBLIOGRAFIA
GUILLEMOT, JORDI. Traces de Camí (I) La Font de l’Hort. Inèdit. 1997.
Mapa Alpina. Sant Llorenç del Munt. 1971.
{audio autostart}riuripoll.mp3{/audio}