Ensorrament, cova de l´ 1.0

 
 

UNA PARELLA DE COVES MOLT BEN AVINGUDES: LA CABRAFIGA I L'ENSORRAMENT

 
INTRODUCCIÓ
 
Situades a la capçalera de la canal de Tanca, aquestes dues coves són a menys de trenta metres l’una de l’altre. Teníem coneixement de la seva existència mercès al catàleg de cavitats publicat el 1963 (CMB) i també per la llista de cavitats del mapa de l’editorial Alpina. En ambdós casos, no es disposava de la topografia que tot seguit us adjuntem.
 

 
SITUACIÓ
Al vessant esquerre de la capçalera de la canal de Tanca. Situats a la part superior de la canal de la Ravella, farem capa les Agulles de Tanca seguint un xarxa de corriols. Deixarem enrere la frondosa capçalera principal de la canal de Tanca, fins arribar a un rocater travessat per un camí que s’endinsa de nou cap a la canal de Tanca. Nosaltres sortirem del rocater per la nostra dreta, bo i trobant una canaleta no massa fressada. Resseguint les parets del cingle, a la nostra esquerra, no trigarem a trobar l’empinat i embardissat accés a la cova de la Cabrafiga. Vint metres més a la dreta hi ha l’accés a la cova de l’Ensorrament, molt més net.
Per fer-se una bona idea del trajecte, és interessant situar-se prop de les agulles de Tanca per tal de veure les dues obertures que s’obren a la cinglera de la canal de Tanca.
 
 

 
DESCRIPCIÓ
 
Tot i que les boques són a menys de quinze metres l’una de l’altra, cal devallar la rampa i vorejar la base del cingle en direcció nord uns vint-i-cinc metres ascendents per trobar el caos de blocs que conformen l’entrada de la cova de l’Ensorrament.
Aquesta cavitat, d’uns deu metres de recorregut, es troba més enlairada que la seva companya, i la part superior de la seva boca es troba travessant un paquet de conglomerat rogenc.
Contràriament a la cova de la Cabrafiga, la cova de l’Ensorrament passa aviat de l’estretor inicial a una amplada de dos metres per una alçada de més de cinc metres. Hi destaquen dues voltes al sostre i unes colades estalagmítiques a la paret dreta. També hi són presents els anemolites en alguns trams. La cova segueix una diàclasi S-N, trobant al fons una galeria impracticable.
Els blocs d’entrada que donen nom a la cova, formen part de l’escenari on s’hi representa el desmantellament de la muntanya. Un desmantellament del tot natural que no té res a veure amb el concepte periodístic de muntanya malalta, que es com es va voler titllar Montserrat després d'uns esllavissaments mortals que van passar no fa gaires dies. Aquest desmantellament és el que en geologia es coneix amb el nom de retrocés del cingle i que en el cas de la cova de l’Ensorrament suposa la pèrdua de la seva funcionalitat com a col·lector d’aigües i també una progressiva reducció del seu recorregut. El que avui són muntanyes, demà seràn valls.
 
 
 

 
CROQUIS
 
cabrafiga- ensorramentcroquis

 


 
BIBLIOGRAFIA
 
Catàleg de la Comisión del Catastro Espeleológico de la provincia de Barcelona, Zona 5. Volum II. Unidad Sant Llorenç del Munt. Club Muntanyenc de Barcelona.1963.

 

 


 

 

CODI CAVITAT

 

 

Conca de la Vall d'Horta / 09 028
 





 
 
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}