Salallassera, cova 1.0
UN REGAL DEL BOSC CREMAT
INTRODUCCIÓ
Vam trobar aquesta cova després de l’incendi del 2003. Tant de bo només se n’haguéssin cremat unes quantes d’hectàrees. Però el bosc i els seus habitants estaven i continuen estant abandonats. Hi ha qui encara en diu gestió d’això, jo en dic senzillament abandó. Amb l’incendi han mort mil.lers d’éssers vius, però la muntanya ens ha lliurat un dels seus secrets més ben guardats: aquesta cova que fins avui havia passat desaparcebuda de la mirada de la major part dels llorençans. Tot i trobar-se en una part gairebé només socarrimada pel paorós incendi de 2003, no va ser gens fàcil la seva localització. Un gran nombre d’arítjols rostits es resistien a descobrir-nos la cavitat més gran d’aquesta part del terme de Sant Llorenç Savall. L'única cavitat ressenyada a la zona fins a la data era el Forat d’en Paré.
D’altra banda, sembla que el material geològic de l’entorn també seria conglomerat eocènic com el de Sant Llorenç del Munt, però pertanyent a un altre delta contemporani essent el seu eix Gallifa-Moià, de menys envergadura i amb més similituds litològiques amb el delta de Montserrat. La diferència a primer cop d’ull estriba en la major uniformitat dels còdols i la seva mida més reduïda. L’escàs ciment que els uneix sembla més aviat quarcític, més cristal·lí.
SITUACIÓ
La fesomia del lloc ha canviat molt d'ençà que van acabar les tasques de desboscament a la zona. Moltes capçades tombades van arrossegar esbarzers en la seva caiguda i avui gairebé impedeixen el pas cap a la cavitat. No obstant mirarem d’explicar-vos com arribar-hi. Partint de la cruïlla del Pi d’en Guàrdia prendrem el camí de l’esquerra que davallant suaument va a trobar la capçalera del torrent de Salallassera. Abans d’arribar-hi haurem deixat a la nostra esquerra un trencall que porta a la base d’una torre elèctrica. Un cop travessat el xaragall del torrent haurem de parar atenció a la nostra dreta per trobar les restes d’un antic clot d’embassament, a tocar del camí. És el senyal per sortir de la pista per la nostra esquerra, anant a trobar el precipici sobre el torrent de Salallassera. La zona és plena de capçades i és gairebé intransitable. Resseguirem el precipici en direcció nord, fins a trobar una torrentera (avui obstruïda per brancam i troncs abatuts) per on mirarem de baixar. A la mateixa capçalera hi ha el forat i la petita balma de Salallassera. Un cop a baix de la torrentera, seguirem la base de la cinglera a la nostra dreta. En pocs metres trobarem les dues boques de la cova de Salallassera, aproximadament a la cota 702m.
Nota- el 2013, els propietaris han habilitat un corriol que hi mena des del torrent de Salallassera.
DESCRIPCIÓ
Enclavada en conglomerats eocènics, la boca d'accés ens permet entrar drets a la cova uns set metres lleugerament ascendents, moment que la cavitat continua uns quatre metres més, però del tot impracticables. Al llarg d’aquesta galeria única i de direcció N120 trobem a l’esquerra dues petites galeries ortogonals d’un parell de metres cadascuna i a les quals es pot accedir arrossegant-se. L’altra obertura no arriba als 4 metres de recorregut, destacant-ne el sòl farcit de rocs de mida gran, possiblement de col·locació artificial, com era costum de la gent de pagès, que solia obstruir aquests forats per tal d’evitar que les salvatgines hi fessin el seu cau. En total la cova de Salallassera comptabilitza una vintena de metres de recorregut.
BIBLIOGRAFIA
GUILLEMOT, Jordi (2007) Dos regals del bosc cremat. p.251 VI Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Territori 2. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}