Destral, cova
FORMACIONS I CAU DE GUINEUS
INTRODUCCIÓ
Sabíem de l'existència d'aquesta cavitat pels seus descobridors, perquè ens la havien citada. Però no sabíem on era ni tampoc quin aspecte tenia. D'ençá el descobriment de la cova per part d'en M. Camí el 25-11-2000, van passar cinc anys fins que vam trobar-la casualment. Paga la pena fer un descobriment així i mantenir-ne una sàbia discreció, quan sabem que moltes de les nostres cavitats amb formacions foren malmeses per moltes i variades raons: des del pur gamberrisme, excés de visitants, fins aquells que a finals del segle XIX i principis del segle XX exhibien les formacions calcàries en els seus jardins particulars, sovint adornant la bassa o la font. L'únic que vam saber de la cova és que el descobridor hi va trobar una destral de carboner a l'entrada, i d'aquí li ve el nom.
SITUACIÓ
Com ja tenim ben comprovat, l'esforç de trobar una cova d'aquestes característiques ajuda a valorar i preservar-ne el contingut.
DESCRIPCIÓ
Cavitat d'uns 40 metres aproximats de recorreguts, gairebé tots a quatre grapes o bé en progressió estirada. La boca, triangular i amb restes d'un antic parament i una soca d'alzina escapçada, ens aboca en rampa lleugerament descendent a una saleta presidida per una potent estalagmita i diverses estalactites al sostre. En general i a mida que avancem pels deu primers metres trobarem una bonica col·lecció de colades, banderes i diverses formacions i un terra concrecionat. En dos punts, el sostre fa sengles petites ximeneies. A partir del metre 9 de recorregut, la cavitat passa a ser núa de concrecions calcàries. Al metre 17 trobem un encreuament de diàclasis sent la continuació el ramal dret, mentres que el ramal esquerre fineix en un tap de rocs. La continuació passa a ser en progressió estirada i tot i que nosaltres només n'hem fet 10 metres, és molt possible que hi hagi més continuïtat si es superen un parell de ressalts de poc menys de 30 cm d'alçada. A més d'un parell de iogurts Yoplait i algunes espelmes, vam trobar diverses mostres d'ossos que una vegada examinats per la secció Villalta d'Espeleologia foren atribuïts a Vulpes vulpes (Guineu).
CROQUIS
CODI CAVITAT
