Buc, cova
UN BUC D'ABELLES
INTRODUCCIÓ
Companya del Cau d'en Banyeta, la cova del Buc és ben visible des de la banda de la carena de l'Era dels Enrics, i amb més claredat, des del rocater dels avencs de la Taula del Dimoni i el de les Tres Pinasses, mirant cap el collet Roig, a l'altra banda del Sot de l'Infern.
La rampa que formava el sediment de la cova, finia en un pas estret, en un punt on la cova s'eixamplava. No em va costar gens animar els amics Barquinero, Sánchez i Gamell per desobstruir aquell pas, a l'endemà de la troballa (dia 10-1-98). Al final, una saleta dividida per un crosta de concreció i amb parets i sostre terrosos i amb algunes estalactites, tancaven la cavitat. Això si, amb la sorpresa que un solitari rat-penat hi feia estada al fons de tot.
La cova ha estat batejada amb el nom de Buc, perque així és com s'anomenava l'estri rural que es trobava a l'entrada de la cavitat. L'aparell, cilíndric, és fet amb vímet arrebossat amb una barreja de fang i excrement i es tanca amb dues tapes de fusta, simulant un rusc d'abelles. Al voltant de l'entrada precisament, hi havia escampats fragments de panell d'abella, prova un cop més, que la cova era visitada pels pagesos de les rodalies i que el Sot de l'Infern era i continua sent un bon lloc per la pràctica de l'apicultura.
La rampa que formava el sediment de la cova, finia en un pas estret, en un punt on la cova s'eixamplava. No em va costar gens animar els amics Barquinero, Sánchez i Gamell per desobstruir aquell pas, a l'endemà de la troballa (dia 10-1-98). Al final, una saleta dividida per un crosta de concreció i amb parets i sostre terrosos i amb algunes estalactites, tancaven la cavitat. Això si, amb la sorpresa que un solitari rat-penat hi feia estada al fons de tot.
La cova ha estat batejada amb el nom de Buc, perque així és com s'anomenava l'estri rural que es trobava a l'entrada de la cavitat. L'aparell, cilíndric, és fet amb vímet arrebossat amb una barreja de fang i excrement i es tanca amb dues tapes de fusta, simulant un rusc d'abelles. Al voltant de l'entrada precisament, hi havia escampats fragments de panell d'abella, prova un cop més, que la cova era visitada pels pagesos de les rodalies i que el Sot de l'Infern era i continua sent un bon lloc per la pràctica de l'apicultura.
SITUACIÓ
Des del Collet Roig, prendrem el camí que davalla al Sot de l'Infern, conegut amb el nom de camí de Puigdoure i avui desdibuixat per una pista de desboscament. La pista fa un trencall a l'esquerra que no té continuïtat. Nosaltres anirem a trobar una canaleta que s'aboca al torrent del Racó del Pedaçó. Anirem a trobar la base del cingle i el resseguirem cap a la nostra dreta. Penjada, veurem una escletxa lateral de la cova. L'entrada és tres metres més enllà.
DESCRIPCIÓ
Una boca de dos metres d'alçada per gairebé un metre d'amplada ens permet entrar d'empeus uns dos metres, arribant a una saleta on encara el 2006 s'hi podia trobar un buc d'abelles. En aquest punt a la nostra dreta surt una galeria estreta que forma una segona obertura mirant a llevant. Aquí s'inicia una rampa de sediment al llarg d'una única galeria N7. Aquest sediment forma dos passos estrets, especialment el segon que és concrecionat. Rere aquest pas una saleta terrosa d'uns 3 metres tanca una cavitat que totalitza uns 15 metres de recorreguts.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca del Sot de l'Infern 06 / 14
BIBLIOGRAFIA
OLLÉ OBIOL, Manuel. EL LLIBRE DE LES ABELLES. Cavall Bernat / 31. Publicacions de l'abadia de Montserrat. 1996
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}