Ú, avenc de l'

 avenc

 


PRIMÍCIA

INTRODUCCIONS
 
Amb els forats deu passar com els bolets. Un dia passes per un cantó i no veus res de nou, i un altre dia passes tres metres més enllà, i t’adones que el sòl de Sant Llorenç del Munt ha cedit en un punt. Un punt fosc, humid i amagat que engoleix verticalment tot el que hi cau, siguin pedretes ó idees. El punt ara mateix és un avenc. L’avenc de l’Ú. Localitzat el 15-01-2000 i explorat 4 anys més tard. Durant aquest temps l'avenc va anar ampliant contínuament el seu profund anonimat dins el nostre cap, fins arribar a engolir il•lusions completament desbocades .
4 anys més tard vam fundar, juntament amb el geòleg Marc Anglés, un grupuscle especial de desobstruccions anarco-cavernícoles: l’Espeleopringuer. El primer gran èxit de la organització va ser penetrar els –6 metres de l’avenc de l’Ú que, com el seu nom indica, tan sols permet el pas d’un individu per la seva reduïda boca. El dia fatídic fou el 13-03-2004. Finalment, les il•lusions no s’esvaïren però van quedar més proporcionades a la realitat. No detallaré aquí les dificultats tècniques que amb el primer visitant, d’aspecte més o menys homínid, es van haver d’emprar per poder-lo retornar a l’exterior del cau. L’intrincat sistema de politges, cordes, nusos, polipasts i força brutes foren de tal magnitud, que el reportage gràfic que va acompanyar la gesta estalviava qualsevol paraula i, de passada,  no estalviava cap somriure. Millor així. Altrament potser hauria estat símptoma inequívoc d’una tragèdia no exempta de tints còmics.
 
 

  
SITUACIÓ

Compremetedora, com sempre. Partint del Coll de Boix en direcció al turó del Mal Pas de Puigdoure, deixarem a la nostra esquerra el abans trencall de l’Hospital de Sang (camí que s’ha convertit en la primera carretera que travessi un RNQ* sense necessitat de requalificar res) avui carretera-pista-forestal. Seguirem avall, deixant més tard l’estribació que porta a les agulles de Matarrodona . Agafarem la següent estribació (estribació 800, en el mapa CET coincideix amb la xifra 800 de la cota) sortint a la nostra esquerra i seguint el fil de la carena. Arribarem a un penyasegat des d’on a sota mateix veurem l’Agulla Petita de Matarrodona (veure bibliografia). Nosaltres davallarem per la nostra dreta, trobant una canal fressada dins el bosc. Al costat hidrogràfic esquerre d’aquesta canal, dividida en dues parts per un petit promontori, hi ha l’avenc de l’Ú, aproxidament a la cota 767 metres. Trobarem la boca a la primera divisió tal i com venim, tot just davallant uns metres i arrecerada en un bloc de conglomerat. 
 

* RNQ: obscur acrònim inventat per la Diputació de Barcelona que designa unes determinades zones del parc com a Reserva Natural Qualificada. La qualificació però, i pel què s’ha vist, pot canviar radicalment d’interpretació, esdevenint sobtadament un lloc idíl•lic per obrir una nova pista forestal que comuniqués el més ràpidament possible dues finques propietat de la Diputació: Matarrodona i La Mata. Propòsit i prioritat aquestes, que la major part dels focs trobaria completament inòcues per a dur a terme la seves accions destructives. El pas d’un front d’incendi no es veuria gens amenaçat per la creació d’una discreta pista que aproxima ràpidament dues finques dins el bosc. Això serien més aviat comoditats de desplaçament, i no pas mesures preventives i efectives per a la lluita contra el foc. Els incendis no es poden convertir en un sac d’excuses per fer qualsevol cosa. Amb el foc, com tot sovint ens han recordat les institucions, no es juga.
 
 
   
DESCRIPCIÓ
 
Es va eixamplar una petita boca terrosa (60x25cm) fins al punt que passés, ajustadíssim,  el cos d’un espeleopringat, és a dir, d’algú prou descerebrat com ara el que escriu això. No es va fer peu fins arribar als –3 metres de fondària, punt on la diàclasi, a més d’haver-se eixamplat, canviava de direcció: de la direcció N85 del primer pou es passa a una altra de N28. Aquest nou pou de –3 metres, ample i generós, ben adornat de concrecions, arrels i aranyes familiars, ens va permetre el descens encordat fins al fons de tot, amb un sòl ple de sediment i una llesca esfondrada de paret.
Total: –6 metres. Hauríem volgut arribar més lluny. Potser hauria estat possible que l’avenc hagués estat més profund. Però ni la nostra voluntad ni la nostra fe van poder ampliar ni reduïr un sol centímetre de la realitat. En vam prendre nota i en vam mesurar les conseqûencies.
 

 
 
CROQUIS
 

avenc croquis
 
 














 
 
  
CODI CAVITAT
 
Conca de Matarrodona 05 / 036 (provisional)
 

 

BIBLIOGRAFIA

 
BARBERÀ I SUQUÉ, Josep. Sant Llorenç Pam a Pam. Ed. Cavall Bernat / 6. 1979. p128
 
 
 {audio autostart}ucedaru.mp3{/audio}