Llimacs, cova
DES DE 1976, LA AUTÈNTICA, LA GENUÏNA, L' ÚNICA ...
INTRODUCCIÓ
Heus aqui la cova dels Llimacs, publicada a mitjans dels anys setanta pel grup ERE i, per als més incrèduls, podeu veure la pintada que hi van deixar a l'entrada. La confusió amb la cova de La Vall s'establí l'any 1987, per una errada en la publicació de l'excel·lent mapa del Centre Excursionista de Terrassa. Podríem haver gastat saliva enumerant la llarga llista de cavitats del parc per dir quines coves no són la cova dels Llimacs, però hem preferit presentar-vos-la directament, i així estalviem recursos.
SITUACIÓ
Situada a la capçalera i al vessant dret d’una frondosa canal, més al sud de la canal de la cova de La Vall, per arribar a la boca de la cova dels Llimacs cal pujar un bancal de terra d’uns tres metres d’alçada. Es tracta de sediments ejectats per la pròpia cavitat durant períodes d’activitat hidrològica. Tan bon punt som dalt de l’entrada, descendim suaument i aviat haurem d’ajupir-nos per passar pel costat de l'única formació calcària destacable a la nostra dreta ( recorda l’oca de la Simanya), i un bloc desprès del sostre i concrecionat, al bell mig.
Per arribar al final de l’única galeria caldrà avançar estirat.
Cal destacar la presència de grans exemplars de l’aranya Meta burnetti, penjades al sostre, rere el bloc caigut.
Per arribar al final de l’única galeria caldrà avançar estirat.
Cal destacar la presència de grans exemplars de l’aranya Meta burnetti, penjades al sostre, rere el bloc caigut.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de la Vall d'Horta 09 / 005
BIBLIOGRAFIA
ROMERO, MARTÍ. Les Cavitats del Turó del Montcau. Espeleòleg ERE núm. 21 Desembre de 1974.
TREPAT, MANUEL. Novetats al turó del Montcau. 1976.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}