Tanca, cova de
LA GALERIA DE LA IMAGINACIÓ
INTRODUCCIÓ
Descoberta (o re-descoberta) el 4-5-2002, quan per primer cop seguíem el camí que transcorre per la canal de Tanca. De tantes vegades que havíem intentat de trobar-lo en va des de dalt el coll i, malgrat que figurava en el mapa, ja pensàvem que el camí no existia. La troballa d’unes fites recents i nombroses marques en les escorces dels arbres aviat ens ho desmentí. El camí transcorre per uns paratges de vegetació frondosa i espectacular, però el que fou sorprenent va ser trobar a la cota 798m un bloc erràtic de conglomerat amb un retall artificial que li conferia l’aspecte d’un seient, però que a nosaltres ens recordà immediatament el Plat de Mol, a la Roca del Vallès, una roca que versemblantment durant el neolític, fou lloc per a descarnar els cadàvers que posteriorment s’enterraven en coves o dins els dòlmens. Precisament amb aquesta idea al cap, vam pensar que potser aprop trobaríem una d’aquestes incòmodes coves que serviren als antics per enterrar-hi els seus morts. I dit i fet, en menys de deu minuts vam topar amb la cova tal com la imaginàvem, i a no més de quaranta metres de la mencionada pedra. Cal dir que mentres estàvem fent tasques per a la confecció del catàleg de Sant Llorenç del Munt, ens van passar una llista de cavitats on hi havia una cova de la Canal de Tanca. Posats en contacte amb el Xavier Badiella ens va dir que l’any 1981 i durant una sessió d’embardissada, ell i l’Albert Buil havien trobat una cova en un lloc molt similar i amb característiques semblants. Si és o no és la mateixa, ells tenen la darrera paraula ...
SITUACIÓ
Seguirem la mateixa ruta per anar a trobar la cova del Trident. Caldrà partir de la pista de la Vall D’Horta (St. Llorenç Savall). A la part final, metres abans del pont del Marquet de la Roca, surt una pista a la nostra esquerra, tancada amb cadena. Aquest serà el punt de partida per seguir a peu (min 00). Passarem a frec del forn de pega del Marquet. La pista puja i tomba a la dreta, per seguir planejant. Travessarem un torrent i a la nostra esquerra aviat tindrem la vista de Rocamur. Travessarem dos xaragalls i encara un torrent més, flanquejat per l'alzina del Crispiano i una esbelta pinassa (7 min.) Uns 25 metres més enllà surt una drecera a la nostra dreta (7,22”). L’agafarem tot pujant. Trobarem pins caiguts. Assolim la cresta d’un turonet, des d’on hi ha una magnífica vista de les Fogaroses i el nivell carbonàtic inferior. Planejem per entre bruc i pinassa. Enllacem amb la pista (10,31) que ve del torrent de Les Comes i del que n’hem fet drecera. El seguim amunt. Trobem un trencall a l’esquerra (12,08) que és el camí que porta al Coll Gavatx i que agafarem. Si continuàvem per la dreta aniríem a trobar el pont del Marquet de la Roca o la Font del Llor. Nosaltres planejem en direcció S/W. Travessem dos xaragalls i el camí ascendeix tot reprenent l’amplada d’una pista. Tornem a planejar fins fer un primer revolt pronunciat a la dreta (16,27). Seguim per la pista. Travessem un xaragall, una carbonera i encara un altre xaragall. Parem atenció al segon revolt pronunciat a la dreta (19,15) perquè aquí surt aviat una bifurcació a la nostra dreta. Nosaltres no l’agafarem, passarem de llarg la carbonera que és el senyal per la cova del Trident, i també el xaragall que és a tocar. Passarem a frec d’uns grans blocs de conglomerat. (20,48). Travessarem pel mig de dos rebaixos artificials a banda i banda del camí, tot creuant després una altra carbonera coberta de vegetació. Travessarem una altra torrentera, i immediatament a la nostra dreta surt el camí de la canal de Tanca (22,45). Una fita de pedres entaforades dins de quatre cirerers d’arboç en són el senyal. El camí transita per les entranyes d’aquesta canal frondosa. Caldrà parar molta atenció a les succesives fites que hem d’anar trobant. Trobarem a la nostra esquerra tres grans castanyers, prop de la llera (30,05) la llum que filtren les seves fulles fan d’aques espai un lloc emblemàtic. El nostre camí seguix amunt. Si parem atenció altra volta a la nostra esquerra, veurem la Pedra dels Morts, una pedra situada molt a prop d’un muret de contenció d’un xaragall, molt ben tallada i que sembla talment un seient (35,15). Seguirem el camí amunt un minut escàs perquè sortirem per la nostra dreta, a trobar la paret del cingle, uns 20 metres enllà de la Pedra. Resseguirem aquesta paret en direcció nord encara una vintena de metres més. La cova és en un replanet superior del cingle, i amagada rere una alzina menuda i un càdec moribund.
DESCRIPCIÓ
Amb una avantsala de metre i mig i amb un terra ple de fragments de sorrenca de totes mides -no sabem si com a conseqüència d’un esllavisament o colocats artificialment- s’obre la menuda boca d’aquesta nova cavitat. Per recòrrer els més de 16 metres lineals de galeria, caldrà anar tota la estona arrossegant-se, però sense estretors ja que excepte per l’entrada, la cova té un promig de metre d’amplada per setanta centímetres d’alçada. En els últims cinc metres la cova perd alçada, i es torna impracticable. Trobem poms de petites estalactites aquí i allà això sí, encara actives. El terra és format per un bon tou d’argila que, en els trams amb concreció, és força humida. Als set metres i mig, trobem a la nostra dreta, la única galeria transversal de més de 3 metres de llargària, però que a causa de les seves reduïdes dimensions, és impracticable. A l’interior hi vam trobar nombrosos exemplars d’aranyes Meta burnetti així com també mosquits. També hi vam trobar closques d’aglans, segurament dutes a l’interior per algun voraç esquirol. La totalitat mesurable de la cavitat suma uns 19 metres de recorreguts.
ALTIMETRIA: 820m
ORIENTACIÓ: N
TEMPERATURES Dia 11-01-2003
Temp. Ext. 1,3º (15,20h)
Int. 11,4º (17,15h)
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de la Vall d'Horta 09 / 29
ENLLAÇOS