Flàvia, cova

flvia cova medium

COVA FLÀVIA: 45 METRES DE GALERIES INESPERADES


INTRODUCCIÓ

Descoberta el 10-05-2003, mentres s’explorava el marge esquerre de la canal de la Font Flàvia. El mateix dia tan sols s’arribà als 4,5 metres de la galeria d’entrada, punt on es veia que la cavitat canviava de direcció i s’eixamplava. Desgraciadament els 20 cm d’amplada del pas impedien fer-ne una exploració més completa.
El 01-06-2003, s’hi va tornar per tal de fer una petita desobstrucció i fer la topografia del que presumiblement havia de ser una petita cavitat. Per sorpresa però, la cavitat ens va descobrir unes quantes galeries més, algunes de ben concrecionades com La Capelleta, reblertes això sí, per una infinitat de mosquits encatifant totes les parets. Cada cop que s’accedia a una nova galeria, es sentia el cruixit elèctric de centenars d’aquests mosquits aixecant el vol. Sort que no piquen! Després de superar un pas estret i argilós anomenat La Guillotina, aquell dia es va arribar ben bé al final, amb una estreta galeria d’una dotzena de metres amb dos topis a la part final. S’intuïa una possible continuació per la presència d’un rat-penat o ocell que voleiava a la galeria final i que no vam tornar a veure. Però al final res de res.
Un dels punts més remarcables de la cavitat són les trajectòries que descriuen les diferents galeries, arquejant-se de tal forma que semblen suggerir l’existència d’alguna altra galeria ‘invisible’ o, dit d’una altra forma, no accesible.



SITUACIÓ

És lluny de qualsevol camí. Es troba a la cota aproximada 960. Des del Pla de les Pinasses es distingeix a l’altra banda de la canal de la font Flàvia un tram de nivell carbonàtic a on una canaleta de vegetació en forma de triangle, assenyala la boca. Per més senyes, damunt de la boca hi ha un bloc en extraplom que sobresurt del cingle i que també és visible de lluny. Aquest sortint de roca estava equipat per ser escalat així com també l'agulla rocosa que podem trobar torrent amunt: l'agulla del Moniato. L’aproximació a la cavitat es pot fer tant des de la banda del coll de Tanca per on, si estem de sort,  podrem topar amb el pi de les Dues Besses i també amb la pinassa Flàvia,  o bé des de la carena del Pagès anant a trobar la cinglera de la canal de la font Flàvia. Aquest darrer trajecte es fa per entre un bosc mixte bastant esclarissat, a base d’antigues feixes, i s'acaba baixant per una canaleta fressada que descendirem tan sols un tram per sortir a la nostra esquerra a trobar la part alta del xaragall on és la cova.



DESCRIPCIÓ

La boca d’entrada, de 1,60m per 0,60 m d’amplada, té forma de forat de pany, i dóna pas a una curta galeria de 4 metres descendent fins arribar als estrets 22 cm d’amplada. Les parets, com podreu notar, són rugosament concrecionades i us hi podreu deixar la roba i la pell. L’alçada aquí, no obstant, és de 3,15 metres. Abans d’haver arribat a aquesta estretor, ens haurem trobat un topi que ens haurà obligat a reptar. Passat aquest punt delicat, accedirem a una saleta d’uns 3metres per 1,20 d’amplada i només 1,15 d’alçada, que comunica amb una galeria de 4 metres, de direcció N20E. A mig camí d’aquesta galeria i mirant d’on venim, descobrim un fals sostre sobre el qual hi ha una galeria impenetrable i que és el motiu que fa que aparentment s’hagi abaixat el sostre. Al final trobem un encreuament molt ben concrecionat, La Capelleta, on l’alçada torna a ser de 3 metres. En direcció nord, dues galeries sobreposades i impenetrables. Cap a l’oest, una nova obertura és la continuació de la cova. A la nostra dreta trobem aviat una obertura impenetrable, també amb doble sostre. Tot seguit una segona gatera estreta a la nostra dreta, La Guillotina, ens permet arribar a una nova cruïlla. A la nostra dreta, la comunicació amb l’anterior gatera impenetrable, de front amb una fisuració, i a l’esquerra, una gatera que desemboca, tot baixant decididament i deixant a l’esquerra una altra gatera que es torna impracticable, a una galeria força terrosa d’uns 12 metres per 3,50m d’alçada i 0,35m d’amplada fins arribar al punt on dos topis semblen marcar el final del trajecte. El total de galeries i forats suma 45 metres.

Cota aprox. 960m

TEMPERATURES: DIA 9-06-2003 ext. 26º (13h 50 min), int 12,7º (13h )

Restes òssies de Ovicaprid (radi i metapode). 2 peces estudiades per Miquel Nebot (Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia de la Federació Catalana d'Espeleologia el 13-05-05, i lliurades a la direcció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Diputació de BCN).



CROQUIS

agulla flvia croquis small



CODI CAVITAT

Conca de la Vall de Mur  10 / 38 (provisional)



{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}