003 barraca de la Serra

barraca laserra 1


PROP DELS ERMOTS DE LA SERRA

 
 
INTRODUCCIÓ
 
Situada a llevant d'un carener anomenat als mapes amb el topònim 'Ermots de la Serra', i que probablement fan referència a les restes d'algun mas rònec que fou absorbit pel mas de La Serra (Subirana), com podria haver estat la Serra Jussana . Es tracta d'una barraca circular de grans dimensions que malgrat estar aterrada, conserva una espitllera.
  


SITUACIÓ

Partint de la carretera de Mura/Sant Llorenç Savall en el lloc anomenat Entreforcs, l'aiguabarreig dels torrents de les Refardes i de La Vall, travessarem el bosc de pins i seguirem pel corriol/pista que baixa pel naixement de la riera de Talamanca. Deixarem la pista a la nostra esquerra per baixar als rocaters de la llera de la Riera a l'alçada del torrent que davalla per l'obaga de la Serra de Riquer*. En aquest erm i vora el tàlveg ja són ben visibles les antigues feixes de vinya. Anirem guanyant alçada a mida que remuntem pel vessant hidrogràfic dret del citat torrent. En travessar un torrentet secundari, veurem a l'altra banda, les ruïnes de la barraca de la Serra
 
 
* és possible que el topònim es correspongués amb el més antic 'Serra del Ruquet'?
 


DESCRIPCIÓ

Pel seu diàmetre i pel gruix dels paraments (0,80cm) es pot saber que aquesta havia de ser una barraca de grans dimensions i bastida per un expert de la pedra seca. Atesa la disposició del runam probablement la barraca es va enfonsar pel trencament de la llinda. Part del fons de la barraca es recolza en un estrat de gresos. Els volts de la construcció han estat netejats. Crida l'atenció el finestró triangular, aparellat amb dues lloses planes, que es va tancant de dins cap enfora.
 

 
CARACTERÍSTIQUES
 
Tipologia- CM (Circular Margera)
Altura màx. barraca (h) - 1,76m
Amplada barraca (a) - 2,33m
Llargada barraca (ll) - 2,30m
Altura porta (ph) - -
Amplada porta (ap) - -
Amplada muntant (am) - 0,83m
Orientació porta - N245 (S-W)
Situació- Solei, propera a un torrent secundari.
Objectes - finestró triangular .
GPS - si
Estat - Aterrada (A). Llinda i sostre esfondrats. La pedra caiguda es conserva a l'interior.
Data - 25-5-2013


 
CODI BARRACA

 
003 Talamanca
 

 
CROQUIS

BarracadelaSerraCROQUIS Small
 
 

 

EL PREU DEL VI  DURANT LA SEGONA MEITAT DEL SXIX 

El Preu de la càrrega de vi 'fins el 1864 es mantingueren els preus sobre 18-20 pessetes la carga, el 1865 davallaren a 12,50, i es mantingueren entorn de 13 fins al 1867. Aleshores va iniciar-se una puja, la qual va afermar-se el 1873 quen es pagava el vi entre 20 i 35 pessetes i això durà fins al 1876. El 1877 pujà de bell nou, però el gran salt fou donat entre 1879 i 1880, quan es passà de de 30 a 50 pessetes. El 1882 davallà à 40, estigué indecís fins al 1885, que tornà a pagar-se a 50 pessetes. El 1886 descendí a 35 pessetes, però l'any següent s'enfonsà  a 20, per bé que en el curs de l'any s'aconseguí  el preu de 27. El 1889 tornà a 35 pessetes , però a l'any següent tornà a 20, per a caure l'any 1891 a 11. Inicià una puja modesta el 1892 i tornà a caure fins al 1896, quan es pagà a 17-20 pessetes. L'any següent arribà a 20-26 i s'hi mantingué fins el 1900, que tornà a enfonsar-se entre 13 i 17 pessetes la carga. El preu màxim del vi del Camp, en el període, l'oferiren els anys 1880 i 1881, quan es pagà la carga a 50 pessetes. El preu mínim el proporciona l'any 1895 amb 8-14 pessetes. El preu màxim del vi del Priorat es consigna a 65 pessetes l'any 1886 i el mínim a 14-18 l'any 1895'

 

LA CRISI AGRÀRIA. DE 1879/1900. LA FIL·LOXERA A CATALUNYA. IGLÉSIES, Josep. Llibres a l'abast 55. Edicions 62. Barcelona. Març de 1968.




 

Comentaris   

0 #2 xorx 22-07-2016 11:11
Moltíssimes gràcies, David. Aquests treballs del professor Ferrer Alòs tenen un aspecte realment interessant i molt centrats en la vinya del segle XIX al Bages.
Salutacions
Cita
0 #1 D. Hernández 22-07-2016 11:07
Hola Jordi i seguidors,

En referència a l'últim apartat que poses a cada barraca, on fas un extracte d'algun llibre o document d'arxiu; sempre tot interessant. Voldria recomenar una pàgina web on es recullen totes les publicacions del professor d'Història de la UB, Llorenç Ferrer Alòs. Totes les publicacions tenen l'accés lliure i gratuït. El link de baix porta directe al tema de la viticultura a la Catalunya Central (Bages). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està a cavall del Vallès i el Bages; així que l'area geogràfica és la que ens interessa als lectors del Cau del Guille.

https://sites.google.com/site/llferreralos/viticultura

Els obsessionats amb el conreu tradicional de la vinya a Catalunya ja tenen/tenim lectura per a aquest estiu.
Cita

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza