001 Barraca del Castell

 

barraca soleia 5

 


BARRACA MARGERA DE PETITES DIMENSIONS

 

INTRODUCCIÓ


Barraca margera situada al vessant hidrogràfic dret de la Riera de Talamanca, en un indret on la boscúria ha extès el seu mantell per damunt d'infinitat de marges i ruïnes de tota mena. En aquesta zona, la vinya no va deixar pràcticament cap raconada sense conreuar i amb una continuïtat que no s'aturava en els límits municipals.

 



 

 

SITUACIÓ
Al coll de Lligabosses prendrem la pista indicada cap a La Mussarra. Abans d'arribar al turó de Lligabosses agafarem el trencall de l'esquerra en direcció a la Baga del Castell, rumb oest. Poc abans d'arribar al torrent que canvia la nostra trajectòria en direcció sud-oest sortirem a la nostra esquerra per trobar la barraca al peu d'un marge.

 


 

DESCRIPCIÓ
 
 
 
Petita barraca margera, avui enrunada. Sorpren l'estretor de l'entrada, de només 43 cm d'amplada.  El parament posterior es basteix damunt un estrat de gresos i la forma general de la barraca és més aviat ovalada; més ampla que no pas fonda. Fa tota la impressió que la barraca de vinya conserva tota la pedra caiguda a l'interior.

 


 
CARACTERÍSTIQUES
 
Tipologia- CM (Circular Margera)
Altura màxima barraca (h) - 1,75m
Amplada barraca (a) - 1,90m
Llargada barraca (ll) - 1,25m
Altura porta (ph) - -
Amplada porta (ap) - 0,43m
Amplada muntant (am) - 0,64m
Orientació porta - N176 (E-S)
Situació- Solei, propera a la  pista.
Llinda--
Tapadora - -
GPS - si
Estat - Aterrada (A).Llinda i volta esfondrades. La pedra caiguda es conserva a l'interior.
Data - 13-4-2013

 

 
CODI BARRACA
 
001 Talamanca
 

 
CROQUIS
 
croquis  barraca del castell  medium
 
 

 
 
Des de l'antiguitat el vi és contemplat en la medicina no solament com a aliment sinó també com a medicina i en són exemples els dos autors grecs fonamentals per a la medicina medieval. Hipòcrates i Galè. Sens dubte és per l'autoritat dels metges antics que la presència del vi es va mantenir en molts escriptors jueus o cristians que escriuen en àrab en un context islàmic, malgrat la prohibició religiosa de l'Alcorà sobre l'alcohol. No deixa de ser sorprenent que segons el Canon d'Avicenna és saludable emborratxar-se una vegada al mes per purgar el cos, ja que la suor, el vòmit i l'orina el netegen de les superfluïtats. Els autors cristians rebutgen aquesta pràctica, sobretot pels perills per a la salut que comporta el consum excessiu de vi.
Hem de pensar que a l'edat mitjana--malgrat la visió obscurantista que sovint tenim actualment d'aquesta època s'evidencia moltes vegades l'autonomia de la medicina enfront de la religió, tant entre els musulmans com entre els cristians, sobretot gràcies al pes de les autoritats.

ARNAU DE VILANOVA, REFORMADOR MEDIEVAL. EL VI I LA MEDICINA. Associació Per Montblanc i la Conca. Desembre de 2010.



 

 

 

{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza