De cara a Barraca (64) consolidació
A finals de 2013 vam donar per acabada la restauració de la barraca no.90 dels Muntants. Setmanes més tard, després d'unes pluges intenses i coincidint amb l'acte inaugural, vam descobrir que una quarta part de les parets s'havia esllavissat. L'origen estava en la part dels fonaments: havíem començat a reconstruir la barraca a partir de la base que semblava estable, però per sota d'aquesta línia, enterrat, hi havia un punt on hi mancava pedra i en el seu lloc hi havia terra premsada. En pujar de nou la paret, el pes de la pedra més el pes de la coberta amarada d'aigua van fer cedir l'estructura d'aquest costat. Conclusions: cal descobrir tot el perímetre de les construccions a restaurar fins a trobar el nivell de fonaments abans de pujar paret.
Normalment hem trobat que quan anem a buscar els fonaments, aquests solen ser roca mare, fet que explicaria que moltes de les barraques s'hagin conservat en bon estat. En qualsevol cas no insistirem mai prou en recordar-vos de no enfilar-vos mai per la coberta d'una barraca de vinya, i amb especial èmfasi quan hi hagi gent a dins. En aquest sentit la tasca dels lliris plantats damunt la volta acompleix una doble missió: cohesionar la terra de la coberta i advertir que per a la supervivència de les plantes és millor no pujar a la volta.
La restauració de la barraca dels Muntants s'emmarca dins la línia de restauració de les barraques que, tot i estar en relatiu bon estat, considerem prioritària la seva consolidació, bé per la qualitat i originalitat de l'obra (cas present), o bé perquè les barraques presentin elements molt peculiars i escassos (inscripcions, gravats).
Pel que fa la resta de barraques el criteri sol ser el de restaurar aquelles que encara som a temps d'evitar l'enrunament inminent i/o bé perque poden formar part d'una ruta de pedra seca més àmplia. Sense descartar que algunes, molt poques, també són candidates si en coneixem el nom original del tros (Vinya dels Muns, cal Cames, Mensió, Victo el Campaner, Solé etc) i en aquest cas la restauració ho seria també de la toponímia local.
Pel que fa la resta de barraques el criteri sol ser el de restaurar aquelles que encara som a temps d'evitar l'enrunament inminent i/o bé perque poden formar part d'una ruta de pedra seca més àmplia. Sense descartar que algunes, molt poques, també són candidates si en coneixem el nom original del tros (Vinya dels Muns, cal Cames, Mensió, Victo el Campaner, Solé etc) i en aquest cas la restauració ho seria també de la toponímia local.
{play}images/stories/mp3/marxapedra.mp3{/play}